Pere Canton, l'arqueòleg amateur que fa uns anys va aconseguir canviar els manuals d'història en demostrar que el Camí dels Carlins de Salt és ple de restes de pedres tallades pels homínids que hi van viure fa 300.000 anys, acaba de publicar Un somni prehistòric, novel·la que recrea les facècies dels primers habitants del que avui coneixem com Girona i SaltUn somni prehistòric.

Som al Paleolític inferior. El dia decisiu està apunt d'arribar per al jove Agnuc, el moment en què ha de matar un animal tot sol, prova d'iniciació que li permetrà entrar al cercle dels escollits.

Apropant-se sigilosament a una llacuna endinsada al bosc on els animals acostumen a abeurar-se, l'Agnuc, acompanyat del seu pare i altres caçadors, espera pacient fins que apareix una femella de cèrvol, que el jove protagonista aconseguirà ferir mortalment clavant-li una esmolada llança al costat.

Així arrenca una història plena de fantasia pel que fa als fets narrats, però també plena de realisme pel que fa a l'ambientació i la recreació ambiental.

Canton documenta fidelment la tecnologia usada pels protagonistes de la seva novel·la, antics caçadors-recol·lectors i talladors de pedres que van viure fa uns 300.000 anys entre la Cova de l'Aragó, un dels santuaris de l'arqueologia mundial, situada al Rosselló, i el pla de Salt i el Puig d'en Roca de Girona.

Uns homes i dones propers

«Nosaltres pensem que aquests homes i dones no eren tant diferents, i creiem que tenien els mateixos somnis, idees, il·lusions, preocupacions, inquietuds; i també buscaven l'amor i la felicitat com ho podem fer ara», escriu Canton a l'apèndix del llibre.

El relat de ficció està basat en els descobriments arqueològics del Paleolític inferior realitzats a l'entorn de Salt i de Girona durant les últimes dècades per l'Associació Arqueològica de Girona, els quals han aportat coneixements que fins ara eren desconeguts.

Fa 300.000 anys, l'Homo heidelbergensis va desenvolupar en aquest entorn escenes de cacera i de convivència que poc allunyades poden estar de les que recrea Pere Canton a la novel·la.

Les troballes d'eines de pedra fruit de la indústria lítica al Pla de Salt, al Camí dels Carlins, són l'excusa d'aquesta trama situada en la prehistòria. Els animals que hi havia, sense excloure les feres, el medi ambient, la descripció física de l'Homo heidelbergensis, les activitats de recol·lecció d'arrels i fruites per part de les dones, formen part d'una novel·la que recrea, amb la perspectiva dels valors d'avui, el profund sentit de respecte per les persones grans i també per la natura que practicaven aquells homínids, que, tot i no tenir consciència ecologista, no depresaven l'entorn, sinó que se'n servien estrictament en funció de les seves necessitats.

«En aquest volum hem intentat fer més pròxim i entenedor el passat llunyà, el comportament social, la lluita per la supervivència, l'amistat, la cooperació, la solidaritat, el naixement, la mort, el simbolisme, les supersticions, les creences, les malalties», apunta Canton, en referència a unes comunitats que van començar a dominar el foc i això els va permetre iniciar una nova forma de vida, sempre entorn d'una foguera on coure els alimens, escalfar-se, espantar les feres i, en definitiva, socialitzar-se.

Els orígens de la humanitat són un període ombrívol i misteriós sobre el qual aquesta obra aporta nova llum.