Diuen que una imatge val més que mil paraules, i potser aquesta dita li va com anell al dit a aquest àlbum, el primer de l´autora, que demostra un domini absolut de la composició i el color al servei d´un relat objectiu i commovedor. Sanna confessa que el llibre és el resultat de les moltes converses escoltades en els camps de refugiats, experiència que ha sabut sintetitzar amb un llenguatge molt planer on s´involucra al lector fent servir el plural del present d'indicatiu -«viatgem, anem...»- i amb un savi ús de l´el·lipsi. La imatge, sòbria i elegantment estilitzada, resulta molt expressiva, guardes incloses, dosificant el negre i el vermell amb habilitat, per suggerir, més que no pas mostrar, els sentiments que emanen d´aquesta odissea. Totes les pàgines marquen clarament la direcció lectora, d´esquerra a dreta, com una cinta contínua que esdevé així un itinerari o, més ben dit, la metàfora gràfica de l´itinerari d´aquest arriscat viatge. Un títol ben mereixedor del XVII Premi Llibreter 2016 que ha obtingut.
