El sociòleg i filòsof polonès Zygmunt Bauman, creador del cèlebre terme de la «modernitat líquida», va morir ahir als 91 anys a la ciutat anglesa de Leeds. Premi Príncep d'Astúries de Comunicació de 2010, Bauman, que el juny de 2013 va ocupar la càtedra Ferrater Mora de Pensament Contemporani de la UdG, està considerat entre els intel·lectuals clau per entendre el segle XX.
Bauman treballava com a sociòleg i professor emèrit de Sociologia a la Universitat de Leeds (Anglaterra) des de fa més de 30 anys, i va caracteritzar la seva obra per una visió crítica de la societat postmoderna i globalitzada.
Bauman va parlar el juny del 2013 al Centre Cultural La Mercè de Girona sobre Europa, naixement o mort agònica, en un acte de la Càtedra Ferrater Mora que va congregar unes 400 persones, distribuïdes en dues sales, la segona amb transmissió televisada.
En aquell acte, el pensador va dir que els estats-nació ja no tenen el monopoli del poder, i va explicar que «el poder va a la seva i busca mà d'obra barata allà on els treballadors no fan vagues», i «Europa es troba profundament afectada per aquest gir, però també la resta del món: ja no hi ha cap país que pugui dir que és l'amo de casa seva».
El filòsof va apostar per la construcció de l'«estat nació mundial de les llibertats democràtiques», malgrat augurar que el camí serà més ple d'espines que no pas de flors. En un ordre més personal, va valorar la capacitat de gaudir dels petits moments, potser una conversa amb el veí, o de la vida en família. Són valors a «recuperar, en una societat que assimila felicitat a consumisme, en un planeta que no podrà resistir un creixement econòmic infinit».
Bauman va néixer a Poznan, Polònia, el 19 de novembre de 1925, en una família jueva. El 1939 es va traslladar amb la família a la Unió Soviètica fugint dels nazis i, més tard, després d'allistar-se a l'Exèrcit polonès al front rus, va tornar al seu país, on durant anys va impartir classes a la Universitat de Varsòvia.
Amb dinou anys es va afiliar al Partit Comunista, al qual va estar adscrit fins a 1967.
En el transcurs d'una purga antisemita el 1968, tant ell com la seva esposa, Janina, van perdre la feina a Polònia, i es van veure obligats a exiliar-se a Israel, on va començar a impartir classes a la Universitat de Tel Aviv.
Després d'exercir com a professor de Sociologia a Estats Units i Canadà, el 1971 es va traslladar a Anglaterra per ser professor a la Universitat de Leeds.
Una sociologia crítica
Al llarg de la seva carrera com a escriptor, que va iniciar als anys cinquanta, va desenvolupar una sociologia crítica i emancipadora en la qual ha tocat temes com les classes socials, el socialisme, l'Holocaust, l'hermenèutica, la modernitat i la postmodernitat, el consumisme o la globalització.
Entre les seves obres destaquen: La modernitat líquida (2004), Amor líquid: sobre la fragilitat dels vincles humans (2005), Europa, una aventura inacabada (2006), Ètica postmoderna (2006), Temps líquids (2007), Vida de consum (2007) o Llibertat (2008).
El seu últim llibre, Viure amb el temps prestat (2009), analitza l'estat actual i els reptes als quals s'enfronta un món globalitzat en el qual tot, la naturalesa i el propi ésser humà, sembla haver-se convertit en mercaderia i els éssers humans són mers consumidors.
