El secretari d'Estat de Cultura, Fernando Benzo, va destacar ahir la necessitat de dedicar, a l'escola, el mateix temps a la lectura que el que s'empra en l'Educació Física ja que «es posa molta obstinació a fer que els nois facin esport» però també necessiten un «entrenament cultural».

Benzo va participar ahir en l'acte de presentació a la Biblioteca Nacional de l'informe La Lectura en España, que posa de manifest un estancament dels hàbits de lectura.

El secretari d'Estat va assenyalar que no es tractaria d'una assignatura específica sinó que els estudiants dediquin un temps a l'escola a llegir de forma «transversal» a totes les assignatures.

Segons el secretari d'Estat de Cultura, cal «reaprendre a llegir» a Espanya, objectiu que perseguirà el Pla de Foment de la Lectura que s'emmarca en el futur Pla Cultura 2020, anunciat pel ministre d'Educació, Cultura i Esport, Íñigo Méndez de Vigo, al Congrés dels Diputats.

El president de la Federació de Gremis d'Editors d'Espanya (FGEE), Daniel Fernández, va consierar també que, igual que l'esport i la preocupació per la seva pràctica són a Espanya «motiu d'orgull nacional», la lectura «no ha format part de les preocupacions del sistema educatiu i social» i va assenyalar que el fet que tanquin biblioteques i llibreries «és un drama».

Fernández va presentar aquest informe, un treball coordinat per José Antonio Millán, en el qual s'analitza la situació en què es troba la lectura a Espanya, el tercer que publica la FGEE després de les edicions de 2002 i 2008.

Segons el president dels editors, aquest estudi és «el paisatge després de la batalla de la duríssima crisi econòmica i social» dels últims anys i després dels quals s'observa un «estancament clar dels índexs de lectura a Espanya».

Les enquestes i estadístiques ofereixen dades molt variades, segons va explicar Fernández, ja que mentre l'enquesta del CIS xifra en un 35 per cent d'espanyols que confessa que no obre «mai un llibre», unes altres són pitjors i situen en més d'un 40 % els ciutadans que asseguren no tenir interès per la lectura o pel món de la cultura en general.

Unes xifres que, segons va indicar el president de la FGEE, suposen «un tremend fracàs com a país» davant el qual és necessari «corregir ràpidament el rumb» i per això confia que el Pla de Foment de la Lectura que planeja el Govern espanyol sigui aprovat ràpidament.

Al costat d'aquestes dades, l'informe apunta a un augment dels lectors «freqüents» (que llegeixen almenys una vegada a la setmana) ja que en els últims 15 anys han pujat 11,2 punts, la qual cosa demostraria, reconeix Millán, una «desigualtat lectora» creixent a Espanya.

Hi ha més dones lectores que homes i el perfil dels que llegeixen freqüentment és el d'una persona urbana d'entre 30 i 55 anys i amb formació universitària mentre els que menys s'apropen als llibres són els de més edat de zones rurals. L'informe també critica la regulació que ha fet la LOMCE de la lectura als col·legis de tal forma que l'assignació temporal s'ha vist limitada a «un temps diari» sense concretar compartint espai «amb qüestions dispars».

Respecte al sistema bibliotecari, l'estudi explica que la despesa en adquisicions ha baixat d'1,50 euros a 56 cèntims per habitant entre 2009 i 2014, la qual cosa ha reduït préstecs (8.349.307 préstecs menys el 2014 que el 2010), malgrat l'increment del nombre d'habitants inscrits a les biblioteques que passa del 28,72% al 34,49%, una cosa que també passa amb el nombre de visites per habitant i any.