L'historiador Josep Maria Figueres reivindica la digitalització també dels articles de l'etapa mexicana del periodista saltenc Agustí Cabruja que encara no tenen format digital.
Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic, 1983) es va exiliar el 1939 i no va tornar mai a Catalunya, malgrat portar al cor sempre la seva terra i sentir una colpidora enyorança.
Salt li va dedicar un carrer el 1984. Un acte amb historiadors com Josep Clara i el professor Miquel Berga va servir de comiat a un saltenc il·lustre, la vídua del qual, Rosa Castillo, va aprendre a parlar en català «per amor».
Josep Maria Figueres és autor del llibre Periodistes indòmits (Editorial Base), que reuneix deu biografies de significatius periodistes catalans, en una bona part exiliats després de la Guerra d'Espanya de 1936-39.
La biografia d'Agustí Cabruja figura al costat ni més ni menys que les de Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Lluís Esteve, Lluís Capdevila, Pere Foix, Joan Gols i Pere Calders.
La recerca de Figueres ha consistit també en estades a Mèxic, fruit de les quals ha pogut localitzar títols d'una premsa de l'exili «que convindria que pogués ser digitalitzada» perquè «també la premsa de l'exili té contingut català i fou feta per catalans».
Militant d'ERC
El jove Agustí Cabruja es va afiliar a ERC, partit on va militar tota la vida. Va viure intensament la proclamació de la república de 1931, va ser secretari del Centre Republicà local saltenc (1933-34) i va ser un decidit activista polític i cultural.
El 1937 es va incorporar al front de Madrid i va deixar testimoni de les experiències de la guerra a les cròniques que publicava al diari gironí L'Autonomista.
El 1939 es va haver d'exiliar, com tants i tants altres, i va anar a parar al camp de concentració de Sant Cebrià, al Rosselló. El 1942 va passar de Marsella a Casablanca i, d'allà, a Mèxic.
Al país llatinoamericà va convertir la botiga de queviures El Farolito en La Nueva Gerona, canvi que els veïns mai van acceptar.
Va col·laborar a la premsa mexicana, va ser tècnic de l'editorial UTEHA, va cartejar-se amb Pau Casals i va escriure i publicar poesia i novel·la.
El seu abundant llegat literari inclou obres com Terra Nostra, on constata les dificultats de la vida a l'exili, o La ciudat de madera -el seu únic títol en espanyol-, on aprofundeix en l'experiència de la fred i la solitud poblada als camps de concentració del Rosselló. La Diputació de Girona li va publicar el 2002 Homes de terra meva.
