Josep M. Figueres demana la digitalització dels articles mexicans d'Agustí Cabruja

L'historiador inclou al llibre «Periodistes indòmits» la biografia del periodista saltenc que mai no va retornar de l'exili malgrat portar al cor sempre la seva terra · Una recerca en terres mexicanes recupera articles també de contingut català

11.01.2017 | 07:44
Agustí Cabruja.

L'historiador Josep Maria Figueres reivindica la digitalització també dels articles de l'etapa mexicana del periodista saltenc Agustí Cabruja que encara no tenen format digital.

Cabruja (Salt, 1909 - Mèxic, 1983) es va exiliar el 1939 i no va tornar mai a Catalunya, malgrat portar al cor sempre la seva terra i sentir una colpidora enyorança.

Salt li va dedicar un carrer el 1984. Un acte amb historiadors com Josep Clara i el professor Miquel Berga va servir de comiat a un saltenc il·lustre, la vídua del qual, Rosa Castillo, va aprendre a parlar en català «per amor».

Josep Maria Figueres és autor del llibre Periodistes indòmits (Editorial Base), que reuneix deu biografies de significatius periodistes catalans, en una bona part exiliats després de la Guerra d'Espanya de 1936-39.

La biografia d'Agustí Cabruja figura al costat ni més ni menys que les de Valentí Almirall, Enric Prat de la Riba, Antoni Rovira i Virgili, Josep Carner, Lluís Esteve, Lluís Capdevila, Pere Foix, Joan Gols i Pere Calders.

La recerca de Figueres ha consistit també en estades a Mèxic, fruit de les quals ha pogut localitzar títols d'una premsa de l'exili «que convindria que pogués ser digitalitzada» perquè «també la premsa de l'exili té contingut català i fou feta per catalans».

Militant d'ERC

El jove Agustí Cabruja es va afiliar a ERC, partit on va militar tota la vida. Va viure intensament la proclamació de la república de 1931, va ser secretari del Centre Republicà local saltenc (1933-34) i va ser un decidit activista polític i cultural.

El 1937 es va incorporar al front de Madrid i va deixar testimoni de les experiències de la guerra a les cròniques que publicava al diari gironí L'Autonomista.

El 1939 es va haver d'exiliar, com tants i tants altres, i va anar a parar al camp de concentració de Sant Cebrià, al Rosselló. El 1942 va passar de Marsella a Casablanca i, d'allà, a Mèxic.

Al país llatinoamericà va convertir la botiga de queviures El Farolito en La Nueva Gerona, canvi que els veïns mai van acceptar.

Va col·laborar a la premsa mexicana, va ser tècnic de l'editorial UTEHA, va cartejar-se amb Pau Casals i va escriure i publicar poesia i novel·la.

El seu abundant llegat literari inclou obres com Terra Nostra, on constata les dificultats de la vida a l'exili, o La ciudat de madera –el seu únic títol en espanyol–, on aprofundeix en l'experiència de la fred i la solitud poblada als camps de concentració del Rosselló. La Diputació de Girona li va publicar el 2002 Homes de terra meva.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

L´energia de David Bisbal enamora el públic de Cap Roig

L´energia de David Bisbal enamora el públic de Cap Roig

Els sons més electrònics del nou treball de l'artista andalús, «Hijos del mar», acompanyen els...

El Festival de Cap Roig ha superat el seu rècord d´assistència, amb més de 46.000 espectadors

Jason Derulo va cloure ahir una dissetena edició en la qual s'han exhaurit entrades en 20 dels...

El Macba lamenta que no va poder obrir les portes pels piquets de la vaga

El Macba va explicar ahir en un comunicat que no va poder obrir les portes de la...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema