L´estiu de 1922, Xavier Cugat va exhaurir les entrades d´un concert que va oferir al cinema Olympia de la Bisbal d´Empordà. Aleshores, el joveníssim músic gironí ja s´havia començat a llaurar el camí a Cuba i a Amèrica que el convertiria en una celebritat de Hollywood gràcies a l´èxit de la seva orquestra, a les seves intervencions en televisió, i als papers que tindria a taquilleres pel·lícules de l´època daurada del cinema en blanc i negre.

Detalls d´aquell concert a la Bisbal, així com de la petita gira de quatre concerts que aquell estiu de 1922 el músic va oferir al Baix Empordà, s´expliquen al llibre Xavier Cugat i Mingall, que aprofundeix precisament en les experiències més gironines de Xavier Cugat (Girona, 1900-Barcelona, 1990), i deixa en un segon pla la vida fascinant de l´home de les sogres i les esposes, els chihuahues i les caricatures, la relació amb la màfia i els Rolls Royce.

Joan Gay i Puigvert, Joaquim Rabaseda i Matas i Anna Costal i Fornells són els autors d´aquest nou volum de la Col·lecció Girona Biografies, que defineixen el seu protagonista com l´home que va saber triomfar al capdavant d´orquestres formades per intèrprets cubans, mexicans i porto-riquenys, i que va saber forjar una estètica que «reconvertia els ritmes llatins en un producte tropical i exòtic molt ben acollit pels públics nord-americans».

Cugat va triomfar al Hollywood dels anys quaranta i cinquanta, i va aparèixer en una vintena de pel·lícules dirigint la seva orquestra. De gran, va retornar a la seva Girona natal, més aviat escurat de butxaques.

Però va viure intensament i va tractar amb les grans celebritats del cinema. Se li van dedicar dues estrelles del Passeig de la Fama, una pels enregistraments discogràfics i l´altra per les intervencions a televisió.

Fins ara, l´aspecte més glamurós de Cugat s´havia donat a conèixer a través de les narracions del mateix protagonista, dues autobiografies i un munt d´entrevistes i aparicions públiques que li van permetre construir-se un personatge a mida.

El llibre de Gay, Rabaseda i Costal aporta una anàlisi crítica i contrasta el discurs de Cugat amb la documentació històrica. A més, dona prevalença a la condició de gironí i de músic del mite, i es presenten alguns aspectes inèdits.