Per si a algú li quedava algun dubte: el rei mai no ha marxat.
Ja fos revivint en reedicions successives o amagat entre els tics i traços dels nous dibuixants estrella que comanden les sagues de superherois, l´obra de Jack Kirby sempre s´ha reivindicat com una de les claus de volta per extendre la gran eclosió del novè art.
Aprofitant el centenari del naixement del cocreador dels 4 Fantàstics, ECC Ediciones ha rebuscat entre la producció de l´autor per a l´editorial DC Comics per servir 'El cuarto mundo' (ECC Ediciones, 2017), la primera part d´una antologia dels seus millors treballs lluny de Marvel. Una mostra del Kirby més personal -a estones juganer, a estones visionari, a estones crípitic- on exerceix com a amo i senyor de tot un univers propi poblat de nous déus, ídols i robots, amb els icònics Superman i Darkseid inclosos.
Una edició de luxe testimoni d´una època, els inicis dels anys 1970, en la que l´obra de Kirby es mostra com mai com el mirall convex d´un món en mutació.
Enemics íntims
La paranoia i els xocs ideològics que Kirby transforma en metàfora prenen forma també en 'Black Op. I' (Ponent Món, 2017), primer volum de l´edició integral de la sèrie de Stephen Desberg i Hugues Labiano. Ambientada a cavall entre el nucli de la Guerra Freda i els inicis del 2000, el còmic explora l´amor, l´odi, la necessitat i les venjances que han marcat les relacions entre els Washington i Moscou els últims dos segles.
Un thriller d´espies i missions ocultes en la millor direcció del gènere i que la situació política actual ha dotat amb una renovada vigència tacada d´interessos econòmics, agents dobles i tupinades electorals.
El Kremlin i la Casa Blanca topen també en una altra novetat d´aquest mes: 'Tetris. El juego del que todos hablan' (Héroes de papel, 2016), un petit bombó que, sota l´enganyosa aparença d´un artefacte geek, fa de la història de la gestació del videojoc més famós del món una postal reduïda de dues maneres d´entre el món, els negocis i, en resum, la vida.
Formes del canvi
Que el missatge ecologista i el gènere de catàstrofes no han sigut, fins ara, gaire bons aliats no és cap secret. Missatges simplistes, to de sermó i personatges plans eren algunes de les plagues bíbliques que assotaven aquestes obres.
Jay Gunn, però, ha sacsejat el gènere amb 'Surface Tension' (Medusa Cómics), aventura basada en el retorn d´un grup de supervivents engolits per una malaltia que empeny els infectats mar endins a la recerca d´un nou punt inicial per a la vida humana menys destructiu que el que l´ha dut fins els nostres dies.
Posant un peu mig en l´imaginari d´un terror còsmic, l´obra complementa la trama principal amb tot un seguit d´històries paral·leles que exploten les dificultats en les relacions personals des de diverses òptiques, ja siguin familiars, laborals o sentimentals.
La última novetat destacada ve de la mà del museu del Prado, que repeteix gratament en l´experiència de l´edició de còmics després de l´homenatge a El Bosco a mans de Max. En aquest cas l´eix central és el pintor barroc José de Ribera, homenatjat a 'El perdón y la furia' (Museo del Prado, 2017), de la parella Altarriba i Keko, que han adaptat la tetralogia de les fúries del pintor al seu imaginari i el seu estil personal. I el que és més interessant, com Max abans, ho han fet amb una obra que funciona perfectament per compte propi i en la que l´obra del Spagnoletto actua com una ambientació que embolcalla el relat sense ofegar-lo.
