Era el primer cop a Girona que la formació presentava un nombre tan alt de músics. Amb aquesta plantilla orquestral van aconseguir la sonoritat més convincent fins al moment. No sé fins a quin punt és una qüestió de sumar més professors a l'orquestra però el cas és que la GIO es va poder escoltar amb una estructura sonora de gran relleu. Sobretot molt natural i amb molta veritat.
La Simfonia núm. 5 de Beethoven va començar amb una certa timidesa però va anar creixent en esperit i energia.
L'estrena de l'obra d'encàrrec d'Albert Guinovart, Núria, manté la solvència a què ens té acostumats el compositor, amb una orquestració sàvia i línies melòdiques ben perfilades.
Per la seva banda, l'Obertura 1812 va aportar una gran brillantor a la sala. En general el millor paper se'l va endur les seccions de vent. Aquesta vegada amb unes trompes molt ben aconseguides.
La corda es va comportar amb una gran solvència, molt compacta. Diria que és la vegada que he vist l'orquestra més atenta i resolutiva en relació amb les indicacions del seu director. Molt bona feina!
