El Museu d'Art de Girona (MD'A) fa a través d'un comunicat una crida a totes les persones que puguin cedir fotografies i films sobre l'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (1976-1978), per incorporar-les a una exposició sobre aquest moviment que tindrà lloc del juny al setembre, comissariada per l'historiador de l'art Narcís Selles.
L'Assemblea Democràtica d'Artistes de Girona (ADAG) va ser un col·lectiu plural de creadors plàstics que constitueix, en paraules de Selles, «una de les principals experiències organitzatives i d'acció política antifranquista del món artístic a Catalunya i a l'Estat espanyol durant el procés de derogació de la dictadura».
Les activitats del grup incloïen un ampli ventall de formes i mitjans d'intervenció, com la creació d'ambients concebuts col·lectivament i amarats de sentit crític, l'organització d'exposicions obertes que buscaven la màxima participació, la confecció de cartells per a les forces democràtiques o la presència i col·laboració en manifestacions reivindicatives i mítings polítics del moviment opositor.
Aquest grup va assolir un notable ressò públic i va fer una aportació important en el terreny de la reflexió i la pràctica artística. Alhora va jugar un paper de primer ordre en la visualització pública de l'oposició democràtica en uns moments en què els partits polítics encara no eren legals.
El col·lectiu va actuar com a dinamitzador de determinades activitats dels moviments cívics i socials que operaven a Girona, fins al punt d'esdevenir-ne una veritable caixa de ressonància, i es va convertir en un instrument destacat en el procés de recuperació de la memòria històrica, especialment dels anys de la República.
L'aparició de l'ADAG està estretament relacionada amb la creació de l'Assemblea Democràtica de Girona, de la qual l'ADAG formava part activa, amb la presència d'un representant en el seu òrgan permanent.
A més, l'ADAG també va tenir representació directa en l'Assemblea de Catalunya.
35 artistes
La presentació pública del grup va tenir lloc a Girona l'abril del 1976. El seu manifest fundacional va ser signat per trenta-cinc artistes, sobretot de la ciutat de Girona i el seu entorn.
Entre els seus membres més actius, hi havia Enric Marquès, Jaume Fàbrega, Enric Ansesa, Lluís Bosch Martí, Lluís Carreras, Joan Casanovas, Jaume Faixó, Montserrat Guanter, Bep Marquès, Francesc Torres-Monsó, Damià Escuder, Maria Crehuet, Isidre Vicens, Guillem Terribas, Santiago Roca D. Costa, Montserrat Costa, Niebla, Narcís Comadira, Carles Vivó, Emili Massanas, Jordi Gispert o Joan Boladeras.
