Implantar un microxip d'identificació sota la pell és, per a alguns, el següent pas cap a l´«internet de les coses» i una porta cap a un futur en el qual la tecnologia estarà al servei de l'ésser humà, directament incrustada en el seu cos.
Per a altres, que una empresa proposi als seus empleats que s´injectin a l'organisme una «càpsula» per obrir portes o accedir a l'ordinador suposa una pèrdua de llibertat i privacitat en una cursa cap a una societat on la tecnologia, al servei de Governs i empreses, serveix per controlar els ciutadans.
«No som el Gran Germà i no podem rastrejar els nostres empleats amb el xip (...) És només una manera més fàcil d'obrir les portes o accedir al teu ordinador. És completament voluntari», explica Tim Pauwels, soci director de NewFusion, una empresa belga de programari especialitzada en màrqueting digital que ha implantat un xip a diversos dels seus empleats.
El dispositiu, similar al que s'utilitza per identificar les mascotes, consisteix en una funda de vidre una mica més gran que un gra d'arròs amb tecnologia d'identificació per radiofreqüència (RFDI) i una memòria de 868 bytes.
La tecnologia RDFI pot ser activa, quan emet senyals rastrejables i l'aplicació és corrent en magatzems industrials o en la ramaderia, o passiva, com la que van fer implantar al desembre en set dels dotze treballadors de NewFusion.
En el cas dels éssers humans, el xip s'insereix a la mà, entre l'índex i el polze, i funciona com una matrícula que es pot canviar el número de sèrie des d'una aplicació del telèfon mòbil.
No conté cap dada de l'usuari i no emet senyals que permetin localitzar-lo, sinó que substitueix les targetes personals comunes en moltes companyies. «Els que no volen el xip poden utilitzar la targeta. Alguns dels nostres empleats, especialment dones, utilitzen un anell o un braçalet amb la mateixa tecnologia», comenta Pauwels.
El xip es pot adquirir a la Xina des de 20 cèntims d'euro la unitat, però els que van escollir a NewFusion es fabriquen als Estats Units, costen 100 euros i venen amb un set d'instal·lació esterilitzat.
Els implanta un tatuador amb una xeringa del mateix calibre que les que es fan servir per donar sang. Es nota la punxada, diuen, però després el dolor desapareix i queda una petita marca a la pell, encara que en alguns casos es pot distingir l'implant en forma de petita protuberància.
«No pots rastrejar ningú perquè no té GPS ni un altre sistema de geolocalització» i «un professional pot retirar-lo o reemplaçar-lo fàcilment», subratlla el fundador de NewFusion, Vincent Nys, que considera «ingenu pensar que la nostra localització i la nostra privacitat són segurs».
«Si camines per Londres, et poden rastrejar tot el temps a través de les càmeres de seguretat. El mateix amb el telèfon... Hauria d´obrir-se un debat sobre quina informació acceptes compartir amb el món i quina no, en lloc que governs o grans organitzacions com Facebook o Google decideixin el que fan amb les teves dades», afegeix Nys.
