János Kovács és un director de raça que ha passat per molts racons del repertori clàssic. La seva gestualitat no només imprimeix caràcter a l'orquestra, sinó que la transforma a cada moment.
La solista de l'OBC, Mireia Farrés, va oferir una molt bona lectura del concert per a trompeta de Haydn amb una línia melòdica continguda però molt ben perfilada. Discreta en el volum sonor destaca però pel gust en la dicció i el respecte per l'estil. Potser hi va mancar un cert esclat que fes el concert més brillant.
La propina va ser un Ave Maria de Schubert molt emocionant amb un lleuger entrebanc en l'atac d'una de les frases finals, però amb una solvència general més que notable.
El gran protagonista del concert va ser el pianista Deszö Ranki, que va estar estratosfèric amb el concert per piano K. 271 de Mozart. La música d'aquesta pàgina ja és una perla del repertori però Ranki amb les seves mans argentades va saber interpretar molt bé com adaptar-hi la veu d'un piano modern. Tot precisió i naturalitat, sense extrems sonors, amb bon equilibri i gran expressió.
Deszö Ranki és un pianista brillantíssim que voldríem escoltar en un recital perquè tot sol és capaç d'obrir un món. La simfonia Júpiter va estar a molt bon lloc. Kovács no va deixar cap entrada sense indicar i la formació la va resoldre amb encert.
