L'Edifici de la Generalitat a Girona va acollir ahir la presentació del llibre Compendivm Constitvcionvm Generalivm Cathalonie, que traduït al llenguatge actual és un recull de les constitucions del Principat de Catalunya, recopilades pel jurista gironí del segle XV Narcís de Sant Dionís.
L'historiador Jaume Sobrequés, responsable de la presentació en l'acte d'ahir al vespre, va assegurar que Narcís de Sant Dionís va ser «un home de primera categoria en àmbit mundial».
El volum presenta la primera edició crítica de la suma llatina de les lleis generals catalanes, des dels anomenats «usatges» fins al 1432, composta pel jurista gironí.
S'hi presenta confrontada la transcripció d'una versió catalana coetània i inclou un estudi introductori sobre el context juridicopolític i la biografia de l'autor.
La publicació ha anat a càrrec de la Conselleria de Justícia a la seva col·lecció Textos Jurídics Catalans, que recull obres que estructuren les institucions i la vida política catalana.
En aquesta ocasió s'ha fet una coedició amb el Parlament de Catalunya. El Compendivm Constitvcionvm Generalivm Cathalonie és el número 36 de la col·lecció i la presentació a Girona és la primera que es fa.
A la presentació hi va assistir el conseller de Justícia, Carles Mundó. D'altra banda, en el mateix acte, l'Institut d'Estudis Catalans i l'Institut d'Estudis Gironins van presentar un conveni marc de col·laboració firmat entre les dues institucions per portar a terme activitats de recerca.
Veguer de Girona
Narcís de Sant Dionís va protagonitzar una llarga carrera eclesiàstica que el va portar a obtenir diverses canongies, entre elles una de Girona l'any 1403 atorgada per Benet XIII, més conegut amb el nom de Papa Luna. Va ser canonge també a Barcelona i Mallorca.
Fill de Dalmau, va entrar al servei de l'infant Alfons vers el 1414. El seu nom torna a aparèixer a les Corts de Lleida el 1440.
Segons consta a la biografia inclosa al Compendivm, va ser veguer de Girona i de Besalú els anys 1425-1427; i el 1435 de Cerdanya. Va defensar, al costat dels seus fills, i poques altres famílies, la reina Joana Enríquez i l'infant Ferran, al setge de la Força Vella de Girona ( juny-juliol de 1462).
Va atorgar testament el 6 d'abril de 1464, a favor del seu fill Bernat de Sant Dionís, donzell, declarat hereu universal.
Els fills del cavaller Narcís de Sant Dionís van ser Pere, primogènit, veguer de Girona el 1461 i 1462, mort degollat durant el setge; Gabriel Dalmau, eclesiàstic; l'anomenat Bernat; i Elionor.
Dalmau Gabriel possiblement ja era canonge de Girona el 1450. A les darreries de 1469 va ser elevat a l'episcopat de Siracusa, on va morir el 1511.
