El català i l'aragonès tenen una important presència a l´Aragó, ja que compten amb parlants arreu de la regió i són presents de forma històrica en 12 de les 33 comarques de l´Aragó.
Es tracta de dues llengües que existeixen i que són parlades de manera quotidiana per 81.068 ciutadans d'aquesta comunitat.
En el cas del català, la xifra se situa en els 55.531, mentre 83.199 ciutadans declaren entendre aquesta llengua, segons es desprèn de l'informe L'aragonés y lo catalán en l'actualidat, presentat ahir a la Universitat de Saragossa.
Els autors del treball, elaborat des del Seminari Aragonès de Sociolingüística per investigadors de diferents universitats i a partir de les dades del Cens de població i habitatges del 2011 a Aragó, consideren que aquesta realitat social implica un canvi en la perspectiva de les polítiques públiques dirigides cap a les llengües històriques d'Aragó (el català i l'aragonès), ja que «la presència en tot el territori de la comunitat apunta cap a la necessitat de desenvolupar polítiques globals enfocades cap als parlants i els seus drets».
El treball ha estat elaborat per exemple per Natxo Sorolla (Universitat Rovira i Virgili); Anchel Reyes (sociòleg); Chabier Gimeno, Juan Pablo Martínez i Miguel Montañés (Universitat de Saragossa) i Pep Espluga (Universitat Autònoma de Barcelona).
L'informe posa en relleu que el català es troba territorialment concentrat a Aragó en un continu territorial que va de nord a sud, el que tradicionalment es denomiena La Franja.
Per la seva banda l'aragonès té una diversitat territorial important, focalitzada a la zona de les valls d'Echo, Ansó i Aragüés, entre altres.
L´estudi revela fets desconeguts com per exemple que a la ciutat de Saragossa hi ha un volum de parlants en ocasions tan alt com als territoris on és llengua pròpia, amb milers de parlants d'ambdues llengües. També en ciutats mitjanes com Montsó, Barbastre, Osca o Alcanyís la transmissió del català es manté.
