El meu menyspreu cap a La La Land ha eixamplat fronteres. Noto que ara també odio les persones a qui agrada aquesta pel·lícula, que arruïna per sempre les reputacions d'Emma Stone, Ryan Gosling i el director Damien Chazelle, que ens va sorprendre a Whiplash. En canvi, no entenc la sorpresa davant el doble final de la cerimònia dels Oscars, amb desenllaços oposats per a l'embafadora producció condemnada a la victòria.

La La Land és tan tramposa que torna sobre les seves passes i acumula dos finals, trist i feliç, perquè els espectadors abandonin la sala sota el miratge que han contemplat la realitat al complet. Per tant, l'agredolç desenllaç dels Oscars es correspon amb la mentida doble que culmina aquesta pel·lícula. No només es va complir la meva venjança, també es va veure satisfeta la revenja de milers de dones abandonades per Warren Beatty, i que diumenge van comprovar que amb l'hiperamant no n'hi ha per a tant.

Woody Allen volia reencarnarse en el tou dels dits de Beatty, per motius obvis. El creador de Rojos ha perdut el sentit del tacte, el conqueridor balbucejant i vacil·lant es va veure desbordat fins que va aparèixer l'heroi de la vetllada. Jordan Horowitz, productor de La La Land, va renunciar sobre la marxa a la seva estatueta i la va lliurar als responsables de Moonlight. Va rectificar un error aliè sense que li tremolessin el pols ni la veu, va encarnar els valors que en dècades pretèrites van caracteritzar els Estats Units. Ni aquesta reacció cavalleresca atenua el meu rancor perquè, com és possible que gent tan intel·ligent produís una pel·lícula tan invertebrada? Trump ha radicalitzat els Estats Units. Admetem que es retiri l'Oscar més preuat a La La Land, la pel·lícula favorita de les persones que desitjarien votar el PP i al PSOE alhora. No obstant això, coronar Moonlight, la pel·lícula favorita dels qui han estat anys sense votar el PP ni el PSOE, suposa sotmetre's a l'escalafó de Cahiers du cinema. Si no estigués ennuvolat pel desdeny presidencial, Hollywood hauria descobert en Figures ocultes una vencedora de consens. Descriu el somni americà en blanc i negre, abans de despertar al malson.