Amb motiu del centenari del naixement del pintor i escultor camprodoní Manel Surroca (1917-2007), l'Ajuntament farà una exposició que s'inaugurarà aquest estiu al monestir de Sant Pere. La particularitat de la iniciativa és que s'ha fet una crida perquè aquells ciutadans que tinguin obra ho donin a conèixer i, si volen, la cedeixin per la mostra si acaba essent seleccionada. D'aquesta manera, es vol fer aflorar obra inèdita que no està catalogada perquè l'artista venia directament a particulars i no hi ha cap registre de les peces que va arriar a produir durant la seva llarga trajectòria. La crida es va fer el mes d'octubre i des de llavors ja han rebut 54 fotografies d'obres de particulars, la majoria pintures. "Estem gratament sorpresos per la bona acollida", explica la comissària, Mercè Vila, que recorda que el termini acaba el 15 de març.
La passió pel color és un dels trets distintius de la pintura de Manel Surroca, un artista camprodoní que va fugir a peu cap a França des de Prats de Molló durant la Guerra Civil. Va viure un temps a París, on va relacionar-se amb artistes de l'època, i a continuació va establir-se a Barcelona on va treballar vuit anys al taller de Frederic Marès. Va començar com a escultor però l'any 1948 va decidir centrar-se en la pintura arran de la mort del seu germà amb 25 anys, que també era pintor. Amb la pintura va aconseguir un cert reconeixement a través de premis, i exposicions. Posteriorment Surroca es va instal·lar de nou a Camprodon (Ripollès) per seguir l'ofici familiar a la sabateria. La rebotiga es va convertir en el seu taller des d'on va continuar pintant i preparant exposicions fins a la seva mort, als noranta anys.
La comissària de la mostra, Mercè Vila, explica que els seus hereus -queda una neboda seva- s'han encarregat de conservar i restaurar el llegat artístic però hi ha una part important de la seva obra que va vendre personalment a particulars sense que n'hagi quedat un registre. "Ho va fer sense un galerista com a intermediari i només ell sabia a qui ho venia", assenyala Vila. Això ha fet que la seva obra s'hagi repartit pel territori, no només a Catalunya sinó també per la banda de la Catalunya del Nord. El que més agradava de la seva obra, segons Vila, és que eren "coloristes" i sovint representaven els paisatges de l'entorn de Camprodon. "Els quadres tenien molt bona acollida i la gent feia un esforç econòmic per tenir-ne un a casa", afegeix.
54 peces inèdites localitzades
Precisament aquests quadres que va vendre a particulars són els que es volen catalogar ara amb la mostra que l'Ajuntament inaugurarà el pròxim 22 de juliol al Monestir de Sant Pere. I l'única manera per seguir-los la pista era fent una crida popular, una manera també d'implicar als seus admiradors i a la gent del poble. Des de l'octubre que es va explicar aquesta iniciativa, els organitzadors han rebut fotografies i descripcions de 54 peces, la majoria quadres però també escultures i dibuixos a boli i ceres. La majoria són de propietaris del poble o voltants (un 80%) però també se n'han localitzat algunes a Barcelona, Girona o Vic. Pel sol fet d'haver enviat informació i fotografies de l'obra tots ells rebran un certificat d'autenticitat, segons explica la regidora de Cultura, Anna Colomer.
La comissària admet que han quedat "gratament sorpresos" per la resposta ciutadana i recorda que encara es poden fer arribar fotografies d'obres de particulars fins al 15 de març al correu vilarigat@gmail.com. Després es farà una selecció del material i es decidirà quines peces s'exposen juntament amb les obres que cedirà la família i s'inclouran en un catàleg.
Un altre fet destacat de la mostra és que anirà acompanyada d'obres del pare i germà de l'artista, així com d'altres artistes que van formar part de la seva vida i que van influir en la seva obra, com ara membres del grup Dau al Set, d'alguns mestres seus i d'una de les principals influències, l'artista Joan Ponç.
El record dels que el van conèixer
A Camprodon aquells que el van conèixer de prop el recorden com una persona "elegant i atrevida", segons explica Joaquim Ros, que va tractar amb Surroca perquè era un bon amic del seu pare. Segons Ros, tenia un posat una mica "xulesc" que feia que no agradés a tothom però que "s'ho podia permetre" perquè tenia talent. Un altre aspecte que en destaca és que posava facilitats a l'hora de cobrar les peces que venia -"no eren barates per aquella època"-, i que va fer molta obra en llocs públics i de lliure accés que encara es conserven. És el cas de la pintura de gran format 'Els tres pelegrins' que està exposada a una paret de l'Ajuntament, 'Les edats de la vida' a la residència de gent gran o el mural que va fer a l'escola.
Ros, que és membre de la comissió organitzadora del centenari del naixement de Surroca, creu que l'exposició és una bona ocasió per difondre la seva obra i que els veïns "no tenen excusa" per no participar-hi. "D'exposicions com aquesta només se'n fan cada cent anys", afegeix. A banda d'un quadre de paisatges i un cartell de la festa del poble del 1994 que va pintar Surroca, també té una escultura d'un bust de dona. "Anys més tard vaig saber que li havia fet a la meva mare de jove i que aquesta la tenia amagada perquè no s'acabava d'agradar", explica com a anècdota.
Qui també en té un record entranyable és Josep Fernández, amb qui va compartir una estreta amistat. Aquest mestre de professió, un cop jubilat, anava cada tarda a casa de l'artista a pintar i dibuixar on parlaven i discutien sobre l'art. "Era intel·ligent i em va ensenyar moltes coses", recorda mig emocionat. Considera que la seva obra no ha estat prou reconeguda. Fernández també ha ofert algunes obres que té al menjador de casa seva, a una paret principal, com ara dos quadres i un dibuix.
Des del 2008, s'han fet quatre exposicions de Surroca. La darrera va ser el 2014 al Reial Cercle Artístic de Barcelona. A Camprodon se'n va fer una el 2008 i una altra el 2010 també al monestir de Sant Pere. Entre els actes que es faran aquest any coincidint amb el centenari, destaquen les visites guiades i la creació d'un premi de pintura que durà el seu nom.
