El filòleg Narcís Garolera demana a les institucions que rectifiquin el nom del monestir de Sant Pere de Roda, que d'ençà dels anys 1980 s'ha tendit a escriure per error Rodes en els documents oficials, i la confusió s'ha transmès també a nombroses publicacions de particulars, editors i mitjans de comunicació.

Garolera firma l'article En defensa de Sant Pere de Roda, acabat d'aparèixer al darrer número de la revista Els Marges, amb el propòsit de «mostrar la incongruència del topònim Rodes, tant en la designació del monestir empordanès com en la denominació de la serra on està situat, i demostrar que la forma Roda viva i profusament documentada, és la que hauria de figurar en les indicacions viàries i en les publicacions que fan referència al monument».

Garolera, que ha publicat l'article després de 15 anys de recopilació documental, es basa en el criteri etimològic de Joan Coromines, que al seu Onomasticon Cataloniae «defensa a peu i a cavall la forma Roda, i li atribueix un origen cèltic».

Garolera atribueix el problema a l'aplicació d'una «confusió per contiguïtat». Aquesta confusió s'origina en la proximitat del monestir de Sant Pere de Roda amb la vila veïna de Roses/Rodes i els noms que d'ella deriven.

La confusió es va introduir i estendre, segons apunta Garolera, quan la Generalitat va aplicar la norma toponomàstica de l'Institut d'Estudis Catalans, adoptada per aquesta institució acadèmica a partir de la forma establerta per la Gran enciclopèdia catalana i la Gran geografia comarcal de Catalunya.

Així, a començaments de segle XXI, la Generalitat, a través del Departament d'Obres Públiques, va col·locar a les carreteres de l'Empordà una indicació turística que «sorprenia els residents i desorientava més d'un visitant: Monestir de Sant Pere de Rodes, quan fins llavors tothom n'havia dit Sant Pere de Roda».

Entre l'abundant documentació que Garolera aporta hi ha una referència a l'historiador figuerenc Antoni Papell, que va dedicar una monografia al monestir empordanès, en una nota a peu de pàgina de la qual aclareix: «En realitat el nom vertader és Rodes i no Roda. Els documents no usen mai el genitiu Rotae, sino Rotensi. No obstant, Rodes és una falsa interpretació medieval, doncs la verdadera etimologia grega era Rhodas. [...] Als últims anys de la vida d'aquest monestir, els transcriptors castellans usaren indistintament les gràfies [sic] Roda, Rodas. La gent de l'Empordà s'encapritxà d'aquesta primera i això fa que mantes voltes es confongui amb el cenobi de Roda, el de Ribagorça. La corrupció s'ha generalitzat massa per intentar deturar-la».

L'estudiós conclou amb una proposta a les autoritats acadèmiques i administratives de Catalunya per la «restitució del nom tradicional ( Sant Pere de Roda viu a l'empordà durant centúries, consignat als primers mapes del país, atestat per la majoria d'historiadors, defensat categòricament per Joan Coromines, i usat pels escriptors catalans al llarg de quatre segles».

Garolera ha explicat al Diari de Girona que vol entregar en mà al conseller Santi Vila, que és figuerenc, un exemplar del seu article a l'espera que la seva petició pugui tenir resposta.