El museu Fabergé de Sant Petersburg va inaugurar ahir una gran exposició dedicada a Salvador Dalí que, encara que inclou pinzellades surrealistes, se submergeix de ple en l'admiració de l'artista català pels genis del Renaixement.
«Dalí és un dels símbols del segle XX i, sense dubte, un dels més grans genis de la pintura», va dir Vladímir Voronixenko, director del museu situat al cor de l'antiga capital tsarista.
Dalí va tornar novament a la terra de Gala, que va néixer a Rússia i on l'artista és molt benvingut, com van demostrar les recents exposicions al Museu Hermitage i al Pusixkin de Moscou.
La pràctica totalitat de les 145 pintures i obres gràfiques les ha cedit la Fundació Gal·la-Dalí, que es va mostrar encantada d'exposar els seus quadres en l'espectacular Palau de Xuvàlov, famós per acollir els balls més freqüentats per l'aristocràcia tsarista.
«No és casual que siguem a Rússia. Els russos són després dels francesos els que més visiten els museus de la Fundació a Figueres», va dir Joan Manuel Sevillano, gerent de la fundació daliniana.
Va assistir a la inauguració un dels homes més rics de Rússia i amb estrets llaços amb el Kremlin, Víctor Vekselberg, que va fundar recentment aquest museu, el governador de Sant Petersburg, Gueorgui Poltávchenko, i representants de l'alta societat de la ciutat del Neva.
L'exposició, Salvador Dalí. Surrealista i Clàssic, inclou obres que es mostren en públic per segona vegada -la ciutat italiana de Pisa les va acollir el 2016- com les versions que el geni de Figueres va fer de famoses obres de Miquel Àngel el 1982, l'any en què va morir Gala.
«Dalí desprèn llibertat. Estic segur que seguirà sent el nostre coetani durant molts anys», va assenyalar Vekselberg. Va impressionar especialment als presents la reinterpretació que va fer Dalí de Moisés, que sembla sortir del marc del quadre com un colós, igual que la Pietat, el cèlebre Nen ajupit o Juliano de Medici.
Segons Sevillano, després de la «revolució surrealista», Dalí decideix «tornar al passat» i submergir-se de ple en «la tradició», com si estigués acomiadant-se del món.
«Aquesta exposició és el Dalí que abraça el classicisme una vegada aconsegueix el zenit com a artista. El Dalí que, segons es va fent gran, redescobreix les fonts de la seva inspiració. El Dalí que busca la immortalitat en els genis clàssics», va comentar.
L'interès de Dalí pel Renaixement es va fer evident ja als anys quaranta, després de la marxa del pintor a Estats Units, com demostren la trentena d'il·lustracions que va fer per a l' Autobiografía de Benvenuto Cellini (1945).
El museu Fabergé també presenta un centenar d'estampes de la sèrie sobre La Divina Comèdia que li van encarregar en ocasió dels 600 anys del naixement de Dante i que Dalí va dibuixar entre 1959 i 1963.
Un altre dels grans atractius de la mostra és l'oli Elements enigmàtics en un paisatge (1934), adquirida per la Fundació Gal·la-Dalí per 7,8 milions d'euros en 2011.
Sobre aquest tema, Sevillano va reconèixer que, encara que els preus de les obres de Dalí «estan pels núvols», la fundació seguirà completant en un futur la seva col·lecció.
Però els russos també podran veure cinc o sis obres mestres surrealistes com els àrids paisatges de l'Empordà, per exemple Figura i drapejat en un paisatge (1935).
Només tres de les obres exposades -una de la Galeria Tate i dues de col·leccions privades- no han estat cedides per la Fundació catalana.
«Tinc alguns quadres d'ell»
«Dalí és un dels artistes que em van introduir al món de la pintura. Tinc alguns quadres d'ell en propietat. Per exemple, aquest», va comentar als periodistes Vekselberg, assenyalant un dels quadres exposats.
A més dels quadres de Dalí, els assistents van tenir l'ocasió única de veure diversos Ous Fabergé regalats per l'últim tsar, Nicolau II, a la seva esposa i a la seva mare, com el de la Coronació, que inclou una carrossa de 100 mil·límetres i que Vekselberg va adquirir a Shothebys per 24 milions.
