El filòsof, editor, escriptor, enginyer i empresari català Salvador Pániker ha mort als 90 anys d´edat. En un missatge als seus amics i parents més propers, el seu fill, Agustí Pániker, va comunicar la mort del seu pare que, segons va dir, «va ser tranquil·la, a casa seva i sense patiment». La cerimònia de comiat se celebrarà demà a les vuit del vespre al monestir de Pedralbes de Barcelona.

Pániker (Barcelona, 1927), de pare indi i mare catalana, va destacar tant per la seva tasca com a pensador com per la seva faceta d´activista del dret a l´eutanàsia, i va ser un intel·lectual que va bastir ponts entre Orient i Occident.

Va estudiar batxillerat al Col·legi dels Pares Jesuïtes i es va doctorar per la Universitat de Barcelona tant en Filosofia i Lletres com en Enginyeria Industrial, i va ampliar després els seus estudis a l´estranger.

Com a assagista, va col·laborar en diferents revistes, havent estat cofundador de la revista Convivium, i també va ser cronista del diari La Vanguardia.

Com a periodista, va dur a terme una sèrie d´entrevistes, que van culminar en la publicació de dos llibres: Converses a Catalunya (1966) i Converses a Madrid (1969). Per aquest últim llibre va rebre el Premi Internacional de Premsa.

Com a editor, va introduir en l´Espanya de l´últim franquisme el que s´anomena «la festa dels seixanta», és a dir, el pensament contracultural i orientalista dels joves americans d´aquell moment.

Entre les seves obres més importants hi ha Converses a Barcelona (1967, tercera edició), Catalunya com a problema (1967), Els signes i les coses (1969), Converses a Madrid (1969, desena edició), Una generació d´Orfes (1970) i Aproximació d´origen (1982).

L´any 1983 va obtenir el premi de Periodisme Godó Lallana, concedit per La Vanguardia, pel seu article titulat Música de fons.

Últimes publicacions

Les seves últimes publicacions van ser Diari de tardor (2013), amb escrits que abasten les seves experiències vitals entre 1996 i 1999, i Diari de l´ancià avariat. 2000-2004 (2015).

En canvi, Pániker no ha pogut veure editat l´últim lliurament dels seus diaris, Adéu a gairebé tot, que havia sortit d´impremta fa només dos dies i que el seu editor, Claudio López Lamadrid, tenia previst portar-li just demà a casa seva.

L´any 1965 va fundar l´editorial Kairós, des de la qual va establir un diàleg entre el racional i el místic, des de la qual va editar i va fer amistat amb Ken Wilber, Edgar Morin, Mircea Eliade, Alan Watts, Arthur Koestler o Jiddu Krishnamurti. Kariós va ser Premi Nacional 2016 a la Millor Tasca Editorial Cultural.

Pel que fa al seu vessant polític, va ser candidat al Congrés per la Unió de Centre Democràtic (UCD) a les eleccions generals del juny de 1977, tot i que no va resultar escollit. Una altra faceta important de la seva vida va ser la lluita pel dret a l´eutanàsia. En aquest sentit, va presidir l´Associació pel Dret a Morir Dignament entre 1990 i 2009.

«Un home savi»

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va lamentar a través de Twitter la mort de Pániker i el va definir com «un home savi, d´aquells que mesuren la saviesa i la maduresa d´un país». «Descansi en pau», va piular.

Per la seva banda, el conseller de Cultura, Santi Vila, va ressaltar la «curiositat que emmagatzemava» Pániker. També a través de Twitter, Vila va escriure: «La joventut d´un ésser no es mesura pels anys que té, sinó per la curiositat que emmagatzema. DEP Salvador Pániker».