Del dibuix d'un escenari «buit» (Mallorca) a l'observació dels personatges que l'habiten. Així explica Joan Miquel Oliver el lligam entre el seu darrer disc, Atlantis,Atlantis amb el no gaire llunyà Pegasus (2015), tots dos nascuts després del comiat d'Antònia Font.

El líder d'Antònia Font presentarà avui (21 h, Teatre Municipal) el nou disc al festival Strenes de Girona, on a més interpretarà tres cançons acompanyat de la JOCG (Jover Orquestra de les Comarques Gironines).

En el terreny musical, l'artista destaca que en aquesta ocasió ha arribat més lluny en l'exploració de les sonoritats electròniques.

De fet, entén que a Atlantis hi ha una culminació del treball amb «ses maquinetes» -així es refereix Oliver a l'univers de sintetitzadors, caixes de ritmes, etc.-, i que el súmmum és la cançó que dona nom al disc, on no hi ha ni una sola pista acústica al marge de la seva veu.

Qui l'escolti s'adonarà que Atlantis va «un pas més enllà» en la incorporació de recursos electrònics i que és, en opinió del seu creador, un àlbum més «complicat i ric».

Fa uns dies, Joan Miquel Oliver ja avançava que el seu nou disc era una versió «millorada i ampliada» de Pegasus (2015), i ara concreta que això té molt a veure amb la parcel·la electrònica.

«M'interessen molt les maquinetes, i sembla que mai acabis d'explotar-ho. Però m'he adonat que, dins de la meva carrera, en aquest disc hi ha una mica una culminació d'això, de la mateixa manera que amb el disc Taxi (Antònia Font) vaig acabar de matar el tema dels robots i astronautes», reflexiona el músic.

Dit això, a ulls d'Oliver no hi ha un trencament entre aquest disc i l'anterior. Així li va fer veure el seu amic il·lustrador Albert Pinya, autor dels dissenys de tots dos treballs. L'artista va veure clar que hi havia un nexe temàtic entre un i altre, i li va proposar no desmarcar-se de l'estètica de Pegasus, canviant els colors verd i blau d'aquell pels complementaris rosa i taronja que embolcallen un Neptú.

«Vaig pensar que tenia raó, i ara veig que Pegasus era com un escenari buit i Atlantis són els personatges d'aquest escenari. Aquí els protagonistes són les persones», explica el músic.

Oliver afegeix que ha ordenat el disc amb tres blocs de quatre cançons, que van des de la infància ( Nins a Tobogans) a herois de civilitzacions perdudes ( Agricultors ingràvids) passant per la relació de l'individu amb la societat ( Ses persones, Posidònia, Disseny de producte).

Oliver tindria pendent ara una tercera entrega, en forma de síntesi dels dos anteriors treballs. De fet ja hi està treballant, com sempre, escrivint en una petita llibreta que aquests dies ha deixat oblidada a casa d'una amiga artista a Barcelona.

Tesi, antítesi... i síntesi

Així doncs, serà el seu proper àlbum una síntesi de Pegasus i Atlantis? És molt aviat, diu, per parlar d'aquest projecte.

De moment són idees, esborranys. I potser -i només potser- Oliver es plantegi deixar una mica de banda l'electrònica per fer quelcom més orgànic.

«Però només és una idea!», alerta contra els titulars cridaners. Després del concert d'avui a Girona, Joan Miquel Oliver presentarà el nou disc els dies 20, 21 i 22 d'abril a la Sala Beckett de Barcelona, i el 28 de juny al festival Vida de Vilanova i la Geltrú.