Josep Maria Sebastian ficciona diferents accidents aeris del Pirineu ripollès

L'editorial Neurosi publica la novel·la «Ales trencades», on l'escriptor recrea algunes catàstrofes de l'aviació a partir de les diverses versions que corren sobre aquests sinistres · Un avió Nord 2501 Noratlas va estavellar-se prop del Costabona el 1953

11.04.2017 | 07:13
Josep Maria Sebastian.

Pocs dies abans d'acabar-se 1953 un avió Nord 2501 Noratlas de la companyia L'Armée de l'Air va estavellar-se al Pla de la Balmeta, molt a prop del Costabona, després d'impactar contra el cim de Coll de Pal. Els onze tripulants que hi viatjaven van aparèixer carbonitzats i glaçats al cap d'una setmana, el 6 de gener. L'avió havia sortit d'Alger i viatjava en direcció a Mont de Marsan, al País Basc sota jurisdicció francesa. Setcases recorda aquell accident, ocorregut durant unes jornades meteorològicament dominades per una forta tempesta de neu.

Aquest no va ser el primer accident aeri que s'ha registrat a la Vall de Camprodon. Deu anys abans, el 27 de juliol de 1944, un caça Bristol Beaufighter MK VI de l'exèrcit nord-americà participava en el desembarcament aliat a Normandia, quan va ser caçat per l'artilleria antiaèrea alemanya.

Sobrevolava els Pirineus buscant refugi en territori espanyol, quan es va incendiar i va caure al puig de les Agudes, a Llanars. Havia partit de Sardenya, però els seus dos ocupants, el tinent Harry E. Sharp i l'operador de radar William J. Barrons van morir sense aconseguir fer-lo aterrar.

L'escriptor campdevanolenc i santjoaní d'adopció Josep Maria Sebastian, afirma haver escoltat com a mínim «quatre o cinc versions» d'aquests sinistres. La seva imaginació li ha servit per articular els records de les històries a la vora del foc i converses de bar, i ficcionar-les ara al llibre Ales trencades, en un accident que combina l'entorn geogràfic de l'un amb la data de l'altre, i una història on es barregen oficials nazis desafectes amb el nacionalsocialisme hitlerià, multimilionaris jueus, soldats de l'exèrcit espanyol sota el govern franquista, i sobretot a quatre habitants de la Vall de Camprodon encegats per un tresor.

Estirant el fil de l'argument s'hi troba la Barcelona de la dècada dels cinquanta, la prostitució, l'especulació, i les mirades no gaire amables cap a una societat tal com ell mateix la recorda. El secret de la seva fórmula és mantenir l'interès del lector en tot moment. En una època en què s'ha perdut el vincle entre qui comunica i qui rep la informació, on «la reflexió hi ha sortit perdent», Sebastian creu que el llibre de paper suposa un espai per aprofundir en la realitat.

Abans d'escriure dedica moltes hores a badar, a quedar, «bocabadat» davant d'allò que ens supera.

Sebastian creu que Josep Pla l'encertava de ple quan deia que escriure és un exercici dolorós. Igualment considera que a través de l'avorriment, molts escriptors han creat importants obres literàries.

Sebastian ha fet una mica de tot en el món del periodisme, des de repartidor i publicista fins a redactor.

El seu primer llibre va ser l'assaig La vida a pagès al Pirineu gironí, realitzat conjuntament amb la fotògrafa Anna Pons. Fa quatre anys va autoeditar-se el recull de contes A peu del camí. Ara ha trobat la complicitat de l'editorial santjoanina Neurosi.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema