La primera vegada que Carrie Fisher va veure Harrison Ford va pensar: «Aquest tio serà una estrella». Només unes setmanes després, ell va «rescatar-la» de la festa d'aniversari de George Lucas, on part de l'equip intentava que s'emborratxés. Van acabar junts a casa d'ella. Ford tenia 33 anys i estava casat, ella 19. Fisher, que va morir el desembre passat als 60 anys després de patir un infart, parla per primera vegada del seu idil·li amb Harrison Ford a El diario de la princesa, que l'editorial Nova acaba de publicar en castellà a Espanya.

L'any 2013, l'actriu i guionista va rebre la notícia que Disney comptaria amb ella, i amb la resta del repartiment original, per a l'episodi VII de Star Wars (2015) i va ser llavors quan va començar a escriure. Mirant enrere, va recordar els diaris que va redactar durant el rodatge de la pel·lícula original, La guerra de les galàxies, i els va rescatar perquè formessin part d'aquest llibre, publicat als Estats Units poc abans de la seva mort.

Més enllà del sarcasme que envolta tot el relat, els poemes i reflexions de Fisher transmeten la inseguretat i frustració que la llavors postadolescent sentia davant l'aparent indiferència i distància amb què ell la tractava. Una inseguretat en la qual va influir, segons explica, l'abandó per part del seu pare, el popular cantant Eddie Fisher, divorciat de la seva mare, l'actriu Debbie Reynolds, quan ella tot just tenia 18 mesos de vida.

Amb perspectiva, Fisher es veu com «una noia afortunada» per la història que va viure amb l'intèrpret de Han Solo, «però sense l'autoestima per sentir o els recursos per gaudir el moment i després deixar anar amarres», diu. Va trigar 40 anys a veure-ho així. L'idil·li va acabar en finalitzar el rodatge a Anglaterra. Fisher recorda el breu diàleg que va mantenir amb Ford a l'avió de tornada a Los Angeles. «Sóc una paleta», li va dir, i ell va replicar: «No, et subestimes. Si de cas, ets una paleta llesta. Tens els ulls d'un cérvol i les pilotes d'un samurai».