En un poema del seu nou llibre, Canción de Bruma, titulat España. Dulce ratera, el cantant Santi Balmes lamenta viure en un país «amb 4 idiomes, i 3 d'ells oblidats. El cantant de Love of Lesbian creu que si el grup edités un disc en català vendria «cinc vegades menys». Balmes reconeix que si algun dia torna a cantar en català ho farà «per amor» a la seva llengua, però considera que molts «prefereixen escoltar un disc en anglès», encara que no l'entenguin, que en català, ja que «aquest país segueix vertebrat des del centre».
En el seu nou llibre, barreja de poesia i prosa, Balmes combina crítica política, records de la seva infància o anècdotes de la banda, i duu a terme una atrevida «pornografia psíquica», exhibint altres «alter ego» fins ara disfressats en la seva música, com la seva faceta més depressiva. Admet que es troba en una etapa «molt pessimista» per la situació política i reconeix que l'ha frustrat molt que alguns partits d'esquerres fossin «absolutament incapaços de buscar una entesa i aprendre de la dreta, unint-se, per desviar una mica el timó cap a l'altre costat», deixant de banda els maximalismes. Li agradaria avançar cap a una república federal perquè li sembla «la idea més sensata per aprofitar-nos tots de la riquesa de tots» i, al mateix temps, permet que cada poble tingui la possibilitat «de realitzar-se al màxim possible». El que el «fastigueja» és que «Espanya té un talent i una potencialitat increïbles» i que «individualment som genis, però col·lectivament mai acabem de funcionar».
La frontera entre els seus poemes i la seva música és molt difusa, ja que no condiciona el procés de creació al format, i és per això que no descarta que algunes de les poesies del llibre «tinguin una segona vida» com a cançó. Això és possible perquè en el seu últim disc, El Poeta Halley, va aconseguir com mai abans «posar la música al servei de les lletres» i celebra que la resposta del públic hagi estat «meravellosa».
