«Jo no em vull tornar a posar en aquell caos» es queixava un visitant que entrava a la plaça Catalunya de Girona cap al migdia. Eren dos quarts d'una, hora punta de la diada de Sant Jordi, i la Rambla ja estava inaccessible.

Però a diferència dels altres anys, la jornada s'havia despertat molt tranquil·la. «Fins a partir de dos quarts d'11 la zona no s'ha començat a omplir. Altres anys la gent venia abans d'anar cap a la feina però aquest cop tothom s'ho ha pres més amb calma», explicava Pau Font, un dels responsables de la parada de l'AEIG Vista Alegre.

En la mateixa línia, la Mònica de la llibreria de Les Voltes creia que es notava que era festa i l'afluència era molt més escalonada. «Segurament el migdia s'allargarà molt més i a la tarda plegarem més aviat, perquè demà és dilluns i avui al vespre hi ha el Reial Madrid-Barça».

Mentrestant, els venedors de roses no paraven d'atendre gent i algunes parades anaven buidant les seves existències a un ritme frenètic. Tot i així, no hi deixava d'haver el bon ambient de germanor característic d'aquest dia.

Amb l'augment de la calor i entre els crits de «roses de la Garrotxa» o «llibres de segona mà, preu a la voluntat», Girona s'anava buidant i els venedors es preparaven per afrontar el torn de la tarda.

Passades les quatre de la tarda, les places i els carrers es tornaven a omplir per encarar el tram final del dia. Durant aquesta estona, la Rambla era una gran riuada de gent, amb milers de persones, i costava arribar als taulells per a poder comprar roses o llibres.

Segons Maria Carme Ferrer, presidenta del gremi de llibreters de les comarques gironines, aquesta sensació de bogeria ja s'havia vist el dia anterior amb les «compres pre-Sant Jordi». Tot i així, el dia va ser igualment profitós i el degoteig de compradors va ser constant.

«Amb aquest bon ritme, segurament superarem el 5% del total de vendes anuals», explicava Ferrer a la seva parada de la Llibreria Empúries.«Més que la festa, el que ens ha afavorit més ha estat el bon temps», reconeixia. Una bona temperatura que va permetre que s'aconseguís vendre «una mica de tot» i per a tothom.

Tot i així, Maria Carme Ferrer destacava la bona rebuda dels autors gironins amb els llibres de Rafel Nadal, Javier Cercas, Miquel Fañanàs, Maria Mercè Roca o Bàrbara Julbe, a part dels més venuts en el conjunt de Catalunya. Aquestes bones sensacions eren compartides per tots els venedors, ja que la festa va afavorir la visites d'habitants de fora la ciutat. En coincidir el dia amb un festiu, van ser moltes les famílies de comarques gironines que van aprofitar la festa per pasar el dia a Girona; també hi havia força turisme.

A partir de les sis, el ritme ja va començar a baixar i els venedors ho aprofitaven per vendre roses i llibres als compradors d'última hora. A diferència d'altres anys, però, la recollida va ser ràpida i eficaç perquè amb la disminució de les temperatures la gent va començar a desaparèixer.

A més, tal com havien apuntat tots els venedors al llarg del dia, l'inici del clàssic va marcar el final de la jornada. Maria Carme Ferrer havia dit que hi hauria gent al carrer fins a l'hora del partit, i així va ser.