L'escultor Xavier Corberó Olivella, autor del conjunt escultòric La Família, situat al parc de les Ribes del Ter de Girona, va morir dilluns als 81 anys d'edat a Esplugues de Llobregat.
Artista internacionalment reconegut, Corberó és autor també de l'obra Dues artistes flamenques, que es pot visitar al bosc d'escultures dels Jardins de Cap Roig, a Calella de Palafrugell, i va dissenyar les medalles dels Jocs Olímpics de Barcelona'92.
L'artista treballava amb blocs de basalts expressament escollits de la pedrera de Castellfollit de la Roca.
Durant la seva carrera, Corberó va realitzar exposicions individuals i col·lectives a Barcelona, Bilbao, Madrid, València, Miami, Chicago, Edimburg, Zuric, Nova York, Tòquio, Berlín, Rotterdam, Pittsburg, Lieja, París i Ginebra, entre d'altres capitals.
La seva obra està repartida per diversos museus d'arreu del món, entre ells el Museu d'Art Contemporani de Madrid, el Museu d'Art Abstracte de Conca, el Museu d'Art Modern de Nova York, el Museu d'Art Modern de Tòquio, el Stedelijk Museum d'Amsterdam, així com el Victoria and Albert Museum i el Goldsmith's Hall de Londres.
Nascut a Barcelona el 1935, Xavier Corberó va aprendre a treballar artesanalment els metalls al taller de ferreria que va fundar el seu avi, Pere Corberó.
Va iniciar els seus estudis artístics a l'Escola Massana de Barcelona, fundada pel seu pare juntament amb Llorenç Artigas, i va continuar a la Central School of Arts and Crafts de Londres, ciutat en la qual va residir des del 1955 al 1959. També va treballar un temps a la foneria Medici de Lausana, on va viure un període clau de la seva formació i on va rebre la influència de Pau Gargallo i Henry Moore.
Encara que va participar en la Biennal Hispanoamericana del 1955 amb d'altres artistes, va realitzar la seva primera exposició individual a Lausana el 1959, on la crítica el va relacionar amb la influència de l'escultor i pintor suís Alberto Giacometti.
El 1960 va tornar a Catalunya i es va instal·lar a Esplugues de Llobregat, després de la qual cosa va fer la seva presentació a Barcelona a la Galeria Mirador i va contactar amb artistes com Joan Miró.
Les obres i escultures que va fer en aquesta dècada li van aportar popularitat i reconeixements del món artístic, i així va ser guardonat amb el premi Manolo Hugué (1960), el Ramon Rogent (1961) i la Medalla d'Or de l'Estat de Baviera (1963) després d'una exposició a Munic.
Precedit d'aquesta fama es va traslladar a Nova York, en un moment en què l'Op Art, basat en les formes geomètriques i les il·lusions òptiques, estava molt relacionat amb la seva obra i la crítica el considerava un representant d'aquest estil.
Allà es va relacionar amb l'ambient d'artistes reconeguts com Marcel Duchamp, Man Ray o Max Ernst, entre d'altres. El reconeixement internacional adquirit el va portar a exposar a nombrosos països, com els EUA, Anglaterra, Alemanya, Suïssa, el Japó i Itàlia.
El 1972 va portar a terme la seva obra més ambiciosa: el Centre d'Activitats i Investigacions Artístiques de Catalunya (CAIAC) a Esplugues, un taller de règim obert que va acollir de manera permanent una dotzena d'artistes de diverses especialitats.
Posteriorment va iniciar una etapa d'escultura monumental, i el seu camí cap a l'escultura urbana per a la col·lectivitat a Nova York.
Va ser a inicis de la dècada dels 90 quan Corberó va col·laborar amb l'Ajuntament de Barcelona per dotar la ciutat de diverses escultures públiques, i d'aquesta manera va coordinar l'arribada d'obres d'artistes de reconegut prestigi, com Richard Serra, Botero, Lichstentein, Anthony Caro o Claes Oldenburg, entre d'altres.
Xavier Corberó va ser l'escultor encarregat de dissenyar les medalles de Barcelona'92, cosa que va portar a terme seguint els criteris marcats per la Carta Olímpica, sense trencar la tradició ininterrompuda des d'Amsterdam'28 de portar gravada la imatge de la deessa de la Victòria a l'anvers.
