L'Ajuntament de Girona negocia amb el col·leccionista Antonio Niebla, marxant i galerista, per la valuosa col·lecció d'art que ha atresorat al llarg de la vida. Aquesta col·leccio, d'unes 2.000 peces, entre elles escultures de grans dimensions, inclou autèntics protagonistes de l'art del segle XX com el francès Fernand Léger, els catalans Joan Miró i Antoni Tàpies, el nordamericà Henry Moore, els bascos Eduardo Chillida i Jorge de Oteiza o els espanyols Antnio Saura i Rafael Canogar.

L'Ajuntament negocia per una banda amb el col·leccionista Antonio, que té la col·lecció a Sant Celoni, i per altra banda també negocia amb el seu germà Josep Niebla, pintor vinculat a l'art social, que resideix a Girona. En aquest darrer cas, l'Ajuntament fins i tot paga la custòdia i una assegurança de les pintures de l'artista, afectat per una malaltia degenerativa.

Preguntat pel Diari de Girona, el regidor de Cultura, Carles Ribas, ha admès que l'anterior alcalde, Carles Puigdemont, va iniciar aquestes negociacions per separat amb els germans Niebla, i que no es pot descartar que algunes de les seves obres acabin formant part del fons del futur museu d'art contemporani projectat a la Casa Pastors de la plaça de la Catedral, que ja compta amb el fons Santos Torroella, adquirit per uns 4 milions.

No obstant, Ribas ha advertit que «tot el que siguin adquisicions o cessions» de fons d'art ha quedat «aturat» fins que es disposi del pla museístic de la ciutat de Girona, que s'ha d'aprovar conjuntament amb la Diputació i la Generalitat de Catalunya.

«Tots els acords s'hauran de prendre a tres bandes entre l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat», subratlla el regidor i tinent d'alcalde.

En aquest pla museístic, que «ha anat més lent del que s'esperava però ara mateix està ja molt avançat», hi figurarà «la inclusió de futurs fons que pot incorporar la ciutat». Per Ribas, la suma del potencial de tres administracions donarà «molta més capacitat de maniobra» a l'hora de negociar i prendre decisions, i caldrà tenir «una mirada més àmplia, una mirada de país».

Gironí incondicional

Els germans Niebla van néixer a Tetuan, Antonio el 1943 i Josep el 1945. Els seus pares, d'origen andalús, es van traslladar amb tots els fills a Girona el 1958.

Antonio, que va estudiar Enginyeria tècnica però va poder més el seu afany per l'art, ha declarat que les negociacions per dipositar almenys part de la seva col·lecció a Girona es van iniciar el 2013 a propòsit d'una exposició del seu fons que va fer a Sant Celoni, ciutat on resideix des del 1995, i on conserva l'obra.

Segons Niebla, tot l'equip de Cultura de l'Ajuntament de Girona va visitar la seva col·lecció i els viatges d'ell cap a Girona per tractar el tema també van sovintejar.

«La meva il·lusió és que això es quedi a Girona, on van néixer els meus fills. Jo em vaig fer a Girona, a la barra del bar L'Arc, a la galeria d'art 3 i 5, i a partir d'aquí he fet moltes coses per Europa».

Després de l'experiència de la galeria 3 i 5 del Barri Vell de Girona, Niebla va ser soci de la galeria Theo de Madrid i, posteriorment, va muntar la Galeria Barcelona a la capital catalana.

Ha tingut també molta activitat per altres països d'Europa i està habituat editar llibres d'art i a gestionar exposicions i obres de Picasso o Miró, entre altres grans de l'art contemporani.

Com no podia ser d'altra manera, Antonio Niebla té obres a la seva col·lecció del seu germà Josep Niebla, però el fons inclou moltíssimes peces de diferents disciplines, des d'escultura a pintura passant per gravat, d'autors de renom.

Guinovart, Alfaro, Pijoan, Chancho, Feito, Genovés, Palazuelo, Muñoz són altres noms presents en una col·lecció sosiderada representativa del l'art espanyol de la segona meitat del segle XX.

També hi ha representades les avantguardes artístiques internacionals amb artistes com la ucraïnesa Sonia Delaunay, el pop-art anglès de David Hockney, entre altres.

Té un jardí amb escultures de Marcel Martí, Basterretxea, Paul Suter, Amadeo Gabino, Juan de Andrés i tants altres.