El jardí funerari de fa 4.000 anys trobat per un equip d'arqueòlegs espanyols en el pujol de Dra Abu el-Naga, a Luxor (Egipte), conserva multitud de llavors «en perfecte estat», que, a l'espera d'una anàlisi, podrien ser de coriandre, albergínia, ceba o meló.
El descobriment d'aquest jardí funerari es va donar a conèixer dimecres a El Caire i ahir el Consell Superior de Recerques Científiques (CSIC) va oferir més detalls que, a més de confirmar els costums funeraris a l'antic Egipte, obren una petita finestra a la botànica i medi ambient de l'antiga Tebes.
Per les representacions a les parets de les tombes, els investigadors sabien de l'existència d'aquest tipus de jardins, però mai abans se n'havia trobat un físicament. S'havien descobert altres dos casos a Amarna i Nubia però posteriors en el temps i relacionats amb l'hàbitat i no amb rituals funeraris.
«És la primera vegada que l'arqueologia confirma el que es deduïa per la iconografia», va confirmar José Manuel Galán, investigador del CSIC i director del projecte Djehuty.
Es tracta d'un petit jardí o hort rectangular, que va estar elevat mig metre del sòl i dividit en quadrats, en els quals es mantenen les llavors «intactes» que es van plantar en el seu moment.
Va ser localitzat al pati obert a l'entrada d'una tomba tallada en una roca, molt probablement de la dinastia XII (2000 a. C). Per les seves dimensions els investigadors creuen que va pertànyer a un individu de molt alt rang, encara que no saben qui. Després la tomba va ser reutilitzada per altres i també saquejada.
El jardí mesura tres metres i està compartimentat en quadrats d'uns 30 centímetres i en una de les seves cantonades es va recuperar l'arrel i el tronc d'un tamariu que després de mil·lenis encara es mantenia alçat.
