El tema de Leonard Cohen Hallelujah, el fado d´Amália Rodrigues Estranha forma de vida i l´havanera que van compondre els seus pares Vestida de nit tenen en comú que són cançons amb les quals Vestida de nitSílvia Pérez Cruzse sent «com a casa» i «prou còmoda» com per «arriscar i donar-les-hi la volta».
Així que això és el que ha fet a Vestida de nit, un disc que surt a la llum el pròxim divendres i que ha gravat amb el quintet de corda amb el qual va començar a tocar fa més de tres anys.
Tot va començar quan li van proposar actuar en un cicle de música clàssica a l´Auditori Nacional de Música de Madrid, va explicar ahir l´artista, que va fer la presentació del disc a Barcelona
La proposta va despertar en ella un record i un desig musical que va tenir després d´un concert, quan tenia tot just 19 anys: cantar sola acompanyada d´un quintet de corda.
Trencar l´estereotip
Després del recital a Madrid van sortir molts altres concerts amb aquesta mateixa formació, i després d´haver vist créixer el repertori en directe, els sis músics s´han decidit a gravar un disc que trenca amb l´estereotip del quintet de música clàssica i explora a fons sonoritats noves, «sempre buscant els punts de connexió entre cançons d´estils suposadament molt llunyans», en paraules de la cantant de Calella de Palafrugell.
Les cançons tenen procedències molt diverses, però totes estan «unides per l´emoció», que és el material amb el qual treballa Sílvia Pérez Cruz.
El disc comença amb Tonada de luna llena, un tema de Simón Díaz que ha interpretat Caetano Veloso, i segueix per camins inesperats, amb una versió sorprenent de Chorando se foi (la famosa Lambada), Gallo rojo, gallo negro i Corrandes d´exili.
Anar ben lluny
Cançons «confortables» per a la cantant catalana, que les ha tocat en directe moltes vegades i li donen la seguretat que es necessita per «anar el més lluny possible musicalment».
«Són melodies que estimo molt; cançons generoses que es presten a ser l´excusa perfecta perquè passin coses quan les interpretes», afegeix.
Durant els tres anys que les han cantat en directe han passat moltes coses, i això l´ha animat a entrar a l´estudi i intentar traslladar a la gravació l´emoció del directe.
Sílvia Pérez Cruz i el quintet format per Miquel Àngel Cordero (contrabaix), Joan Antoni Pich (violoncel), Elena Rey (violí), Anna Aldomà (viola) i Carlos Montfort (violí) han gravat tots els temes en dos dies per tenir «la foto del moment».
Una foto que té molt a veure amb el moment pel qual passa la cantant, de 34 anys. «Em sento en pau», comenta l´artista, que ha elegit per a la portada un retrat en blanc i negre que li agrada perquè «encara que hi ha molt negre al voltant, hi ha molta llum a la cara».
La guanyadora de dos premis Goyaper les cançons de les pel·lícules Cerca de tu casa i Blancanieves està contenta: «La veritat és que no sé com he sobreviscut en aquest món de pressa i ambició. No obstant això, ho he fet i he aconseguit fer-ho a la meva manera, així que estic contenta», ha afegit aquesta singular veu del panorama musical català.
La cantant, que va començar la seva carrera en solitari amb el disc de temes propis 11 de novembre, va seguir amb Granada (l´àlbum de versions amb Raül Fernandez Miró), i després va publicar un altre volum de composicions pròpies a Domus (banda sonora de Cerca de tu casa), ara torna a les versions perquè «ha sorgit així», assegura.
«No tinc un objectiu a llarg termini. El meu objectiu és el present i la meva revolució és emocional: vull que la gent se senti viva, perquè a vegades estem una mica morts», ha sentenciat la polifacètica artista de l´Empordà.
