La vasta trajectòria cinematogràfica d'Andrei Konchalovsky ha donat per a diverses i a voltes antagòniques etapes: des d'uns inicis aferrats a la tradició més ancestral del seu país (l'ambiciosa Siberiada o la notable adaptació de l' Oncle Vània de Txékhov) fins a una llarga incursió nord-americana que el va dur a realitzar tant productes d'encàrrec com Tango y Cash o relats més elaborats com El tren dels infierno títol que, encara a hores d'ara, esdevé el seu treball més reconegut.
Fa un parell d'anys, El cartero de las noches blancas semblava marcar un nou estadi dins la trajectòria del cineasta rus, i ja no tant pel retorn al seu país d'origen com per la recerca envers un estil més depurat i minimalista i l'interès per uns relats que intentin aprofundir més en la psicologia i el món interior dels seus protagonistes. Amb Paraíso, premiada al darrer Festival de Venècia amb el Lleó d'or al millor director, Konchalovsky s'endinsa en els darrers anys de la Segona Guerra Mundial per traçar un relat a tres bandes dins del qual es mouran els actes i els interessos personals de cadascun dels protagonistes per sobreviure en uns temps tan terribles.
D'aquesta manera, en el moment en què Olga, una aristòcrata russa que col·labora amb la Resistència francesa, és empresonada per haver amagat uns nens jueus durant una ràtzia, s'establirà una complexa relació entre ella, en Jules -el funcionari francès col·laboracionista que ha d'investigar el seu cas- i en Helmut, un alt oficial de les SS que fou amant de l'Olga en temps pretèrits i que encara sent una forta devoció per ella. Film també guanyador al Festival de Gijón amb els premis a la millor actriu, fotografia i Premi del Jurat Jove, Paraíso compta amb un trio protagonista format per Yuliya Vysotskaya, Christian Clauss i Philippe Duquesne.
