Una exposició antològica a la Casa Pastors de Girona reivindica Fidel Aguilar com un artista avançat al seu temps que va despertar l'interès de les generacions posteriors, més proper a l' art déco que no pas al noucentisme, on sovint se l'havia encasellat.
Nascut al carrer de la Cort Reial de Girona, l'escultor Fidel Aguilar va morir sobtadament als 22 anys d'edat per causa d'una perforació d'estómac. La seva va ser una trajectòria vital breu però intensa, com sintetitza el títol de la mostra, Un meteorit fugaç. Fidel Aguilar (1894-1917).
El treball d'investigació que ha fet la historiadora i periodista Eva Vázquez, comissària de la mostra, revela que el que tenia Aguilar de noucentista era l'època en què vivia, però era en realitat «un atípic del moviment».
En canvi, encaixa de debò amb l'art europeu del seu temps, l' art déco, al qual va tenir accés sense moure un peu de la seva Girona natal gràcies a les revistes d'art il·lustrades alemanyes i angleses que li facilitaven l'arquitecte Rafael Masó i l'escriptor i mecenes Xavier Montsalvatge Iglésias.
Influències
«Era realment avançat a la seva època», afirma Eva Vázquez, i això és el que farà que les escultures de Fidel Aguilar siguin molt apreciades durant molt temps: «És un artista que va connectar molt bé amb la sensibilitat de les generacions posteriors».
Sense negar la influència de Masó i Montsalvatge, dos intel·lectuals majors en edat, la comissària de la mostra revela que el jove Aguilar va ser molt pròxim als caricaturistes de la revista Aiguarots, que s'editava a l'època a Girona, i que practicava una sàtira molt crítica amb l'establiment.
«Els agradava molt el cinema, mitjà que els noucentistes consideraven una perversió per al poble, perquè no el podien controlar», apunta Vázquez.
Visitable fins al 10 de setembre, l'exposició ha estat organitzada i produïda per l'Ajuntament de Girona, amb la coordinació del director de la Fundació Rafael Masó, Jordi Falgàs, i el disseny del muntatge de 3carme33. L'alcaldessa Marta Madrenas i el regidor de Cultura, Carles Ribas, van participar ahir a l'acte inaugural.
Aquesta retrospectiva examina l'aportació singular de Fidel Aguilar en el context de l'art català de principis del segle XX i presenta més de 200 obres entre escultures, pintures, dibuixos, exlibris, relleus i motius ornamentals, algunes de les quals són inèdites.
També s'exhibeix documentació gràfica relacionada amb l'escultor i alguns dels motlles de Ceràmiques Marcó que contribueixen a divulgar pòstumament el seu llegat.
Per posar-lo en relació amb l'art del seu temps, també s'exposen una cinquantena de peces d'artistes contemporanis, com ara Enric Casanovas, Josep Clarà, Xavier Nogués, Joaquim Claret, Josep Aragay, Celso Lagar, Frederic Marès, Julio Antonio, Joan Baptista Coromina, Pere Torné Esquius i Josep Armengol.
Fidel Aguilar té dues escultures públiques a la ciutat de Girona. Una corona una font del Jardí de la Infància de la Devesa i l'altra és una figura femenina de bronze que presideix, des d'una cantonada el seu carrer natal de la Cort Reial.
Les seves escutlures es continuen reproduint en diferents materials i es poden adquirir a botigues i a través d'altres canals. Algunes de les peces són figures humanes recollides sobre si mateixes «com si tinguessin fred», comenta Vázquez, que valora la ingent producció d'un artista que va tenir tan poc temps per treballar.
