Gabriel Estragués Roura, amb un text ambientat al Castell del Montgrí, és el guanyador del concurs de relats que Diari de Girona va posar en marxa per Sant Jordi. El concurs ha comptat amb la col·laboració de Curbet Edicions, el Teatre Municipal de Girona, la Sala la Planeta i Caprabo.

El jurat, format per 8 redactors i col·laboradors de Diari de Girona, ha decidit atorgar el segon premi a Miquel Rodríguez, pel relat fantàstic 'Trofeus', mentre que Daniel López s'endú el tercer premi per una història ambientada en una cala de la Costa Brava.

Aquests són els premis per als guanyadors:

Primer premi: lot de llibres per gentilesa de Curbet Edicions i Diari de Girona, i 2 entrades per veure l'espectacle 'Obeses. Verdaguer, ombres i maduixes' al Teatre Municipal de Girona

Segon premi: lot de llibres per gentilesa de Curbet Edicions i Diari de Girona, i 2 entrades per a un espectacle a la Sala La Planeta

Tercer Premi: lot de llibres per gentilesa de Curbet Edicions i Diari de Girona

D'altra banda, entre tots els 20 participants en el concurs, hem sortejat una cistella de productes Caprabo. En aquest cas, l'afortunada ha estat Montse Bonfill March.

Relat de Gabriel Estragués

El full de llibreta estava esgrogueït, fins i tot una mica arnat. Feia molts anys que no l'havia tornat a treure d'entre la carpeta marró de gomes elàstiques. Quan era jove havia intentat seguir-ne les instruccions però no havia aconseguit mai treure'n l'entrellat, malgrat que les indicacions semblaven tan senzilles i precises.

L'escrit de l'Esteve deia així: "Potser hauràs de pujar-hi moltes vegades, però si persisteixes, trobaràs a l'Empordà, dalt la torre del Castell de Montgrí i recolzat al merlet més allunyat de l'escala de cargol que hi puja, un tresor daurat que t'omplirà més que les butxaques".

Hi havia anat moltes vegades, depressa i amb energia per trobar el tresor abans que ningú, però per més que busqués tots els racons i resseguís totes les pedres del Castell inacabat del Montgrí, mai havia reeixit.

Avui que l'edat ja no em permet anar tant depressa i encara esbufegant per l'esforç d'haver-hi tornat a pujar, escric aquestes ratlles content d'haver trobat el tresor. Perquè el camí era el mateix que havia fet tantes vegades abans, però avui la calma m'ha permès mirar més enllà de l'espiera i veure el tresor daurat de la llum del Sol reflectida en el mar sobre les Illes Medes