Radiografia dels anys de ferro de l'estanilisme, Olivier Rolin relata a «El meteorólogo» l'enaltiment i posterior caiguda d'Aleksei Feodósievich Vangengheim, un dels pioners de la meteorologia russa, acusat de traïció al règim i deportat al camp de treball de les illes Solovki.
Olivier Rolin arriba al mar gelat de la Rússia del Nord interessat en una biblioteca de deportats que funcionava en un antic camp de concentració gulag de treballs forçats. Les illes Solovki, al golf d'Onega del Mar Blanc, representen la mateixa fi del món on eren enviats els «enemics del règim» que se salvaven de ser afusellats. Un dels llibres que troba Rolin és el testimoni d'un d'aquests tants deportats, en aquest cas, un meteoròleg, eminència en el seu temps, caigut en la desgràcia més absoluta.
Es tracta d'Aleksei Feodósievich Vangengheim i la seva especialitat, com meteoròleg, eren els núvols. Representava a l'URSS a la Comissió Internacional per a l'estudi dels Núvols, participava en congressos sobre la formació de les boires i el 1930 havia creat l'Oficina del Temps.
Era un científic «del partit» que exercia la seva funció com una baula més en la construcció del socialisme. Primer director del Servei d'Servei Hidrometeorologia, s'havia proposat fer un cadastre de les aigües, un altre dels vents i un altre del sol. Mesurar, aquesta era la seva funció, acció que es tornaria cabdal per al desenvolupament de l'agricultura i els primers intents de conquerir el cel per part de la Unió Soviètica.
El seu destí sembla encaminat quan comença a residir a Moscou; allà podrà ser membre de l'Acadèmia de Ciències, ser condecorat amb l'Ordre Lenin. Crear un servei unificat d'hidrologia i meteorologia en tot l'extens territori de l'URSS no és tasca senzilla. Els avions necessiten les seves informacions per aterrar, els vaixells per obrir-se pas pel mar de Kara, els tractors per traçar els seus negres solcs al cheznozem.
La fúria de la història el destrossaria sense cap pietat, com destrossaria milions d'ànimes d'aquell temps. Olivier Rolin, en el seu viatge a la recerca d'aquella antiga biblioteca dels deportats, descobreix un llibre que li donarà impuls a posar-se darrere de la vida d'aquell meteoròleg: serà una sèrie de cartes i dibuixos a la seva esposa en els quals ensenyava a la seva filla els principis de l'Aritmètica i la Geometria.
La idea d'escriure la història d'aquest home, víctima entre milions de persones de la bogeria, és representar en una sola vida la tragèdia de milions. És el meteoròleg, per paradoxal que sigui, qui es veu atrapat per una altra tempesta, la que assola la Unió Soviètica amb el camarada Stalin al capdavant.
Rolin descriu, amb precisió, els anys en què la revolució es torna de ferro i en què el terror regnant converteix els mateixos policies que arresten i acusen el meteoròleg, pocs mesos més tard, en víctimes del mateix règim: són deportats o afusellats després d'acusacions falses, com la gran majoria d'homes i dones capturats per la policia.
Rolin coneix perfectament no només la seva història, sinó la cultura d'aquell país que es perfila com una de les grans potències del món. Ingredients que fan de El meteorólogo una història que enganxa, on la justícia històrica sembla desaparèixer sota el gel de les estepes russes. La biblioteca que creen els deportats reuneix 30 mil volums. Una part d'aquests llibres procedeixen dels mateixos detinguts, portats per ells o enviats per les seves famílies. Els llibres seran l'últim refugi d'esperança per ells.
Olivier Rolin va néixer l'any 1947. Després d'un període de militància en una organització revolucionària, va decidir dedicar la seva vida a l'escriptura. Ha publicat més de vint llibres, entre novel·les, llibres de viatges, reportatges i assajos. Algunes de les seves principals obres són La invención del mundo (1993), Port-Soudan (1994, premi Femina) i Tigre de papel (2002, Premi France Culture).
