Enmig d'"un tsunami d'emocions", Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramón Vilalta- fundadors de l'estudi RCR Arquitectes- reben el prestigiós Premi Pritzker d'Arquitectura aquest dissabte a Tòquio, un lloc que ha marcat profundament les seves carreres.
"Ha estat un tsunami d'emocions, i encara falta una mica (...) per tenir un moment de més tranquil·litat i començar a prendre perspectiva. Les aigües ara com ara estan molt mogudes", explica Vilalta en una entrevista amb Efe al costat dels seus socis en una suite d'un hotel de la capital nipona.
El jurat del considerat premi nobel d'arquitectura va decidir premiar fa poc més de dos mesos el localisme que caracteritza les obres d'aquests arquitectes, que han desenvolupat la major part del seu treball a la seva localitat natal d'Olot i els seus voltants.
Així mateix, els membres de RCR Arquitectrs, responsables del restaurant Les Cols, a Olot o el Celler Bell-lloc, a Palamós, demostren que una obra pot ser totalment universal independentment d'on estigui construïda.
Pigem reconeix sentir-se "satisfeta" en comprovar, gràcies a l'elecció del jurat, que l'arquitectura té "capacitat d'emocionar i de transmetre determinades emocions" a qualsevol persona, sense importar el seu origen o localització.
El 1988, un any després de graduar-se per l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura del Vallés, Aranda (1961), Pigem (1962) i Vilalta (1960) van decidir -en contra de les recomanacions de professors i companys- crear un estudi d'arquitectura a Olot, una localitat de 30.000 habitants.
"Cadascú, des del seu lloc d'origen, si treballa amb entusiasme, amb amor, amb honestedat, pot aconseguir que aquestes arrels tinguin la capacitat de donar un missatge amb una dimensió plenament global", continua Vilalta.
Aquesta ha estat la primera vegada que el Pritzker s'atorga simultàniament a tres arquitectes, alguna cosa que, segons Aranda, premia el treball en equip.
"Nosaltres (...) vam començar el nostre camí creient que era possible una creativitat compartida, una creativitat a partir de diferents persones que tenen el mateix camí i que ho fan junts", explica l'arquitecte català.
El cobejat premi serà lliurat aquest dissabte durant una cerimònia en el Palau de Convidats de Akasaka de Tòquio en presència dels emperadors del Japó.
"Per a nosaltres el que es lliuri aquí és un regal", explica Pigem i aclareix que l'elecció del Japó, país que van visitar per primera vegada el 1990 i que els va impactar profundament, ha estat pura casualitat.
"Aquell viatge ens va marcar molt, fins al punt que vam tornar a Olot pensant que havíem de començar a treballar junts en una mateixa sala al voltant d'una mateixa taula. Aquesta és la manera en la qual hem treball en els últims 30 anys", relata Aranda.
L'arquitecte afegeix que al Japó "qualsevol cosa per molt pragmàtica o casual que sigui es fa buscant la bellesa. Això ens ha anat acompanyant al llarg de la nostra vida, el veure que les coses a més de tenir un funció poden tenir un altre valor".
Els membres d'aquest estudi, que té normalment uns 12 projectes simultanis en marxa (la meitat fora i la meitat locals) encara creuen que és molt ràpid per saber quins tipus de projectes els arribaran ara que han entrat en el selecte grup dels Pritzker.
Un premi concedit per la Fundació Hyatt que compartiran amb noms com Oscar Niemeyer, Frank Gehry, Norman Foster, Rem Koolhaas o Rafael Moneo, que va ser guardonat el 1996 i fins ara era l'únic espanyol de l'exclusiva llista.
"És el moment perfecte", comença Aranda, "perquè no ens arrossegui la cosa, sinó nosaltres continuar marcant el camí", conclou Vilalta -la sincronització mental d'aquests arquitectes és tal que no és estrany que un acabi la frase que un altre havia començat-.
"Sempre hem anat llaurant el nostre estudi a la nostra manera i ara més que mai hem de seguir fent-ho", explica convençuda Pigem, responsable de projectes com el centre d'art La Cuisine i el museu Soulages, tots dos a França, o la Biblioteca Sant Antoni-Joan Oliver, a Barcelona.
