Les excavacions a la vil·la romana de Vilauba a Camós, al Pla de l'Estany, han deixat al descobert setze forats al terra amb forma circular on antigament es dipositaven les tines de ceràmica per guardar l'oli.

Els arqueòlegs també han trobat restes d'un forn i dues petites basses per a la decantació de l'argila excavades al subsol que s'utilitzaven per fabricar ceràmica per al consum propi.

Els treballs, que van començar a mitjans de maig i han acabat aquest divendres, han permès completar l'excavació del sector més al nord de l'àrea termal associada a l'edificació principal.

Aquesta part data del segle V-VII d.C., un dels períodes més recents d'un jaciment que remunta als segles II-I a.C.

Precisament aquesta continuïtat en la història és el que fa que sigui un jaciment molt especial, segons un dels responsables, Pere Castanyer.

De cara els pròxims anys, es treballarà en la museïtzació i a partir d'aquest estiu s'incorporarà tecnologia 3D per transportar el visitant a aquella època de forma virtual.

La zona que s'ha excavat aquest any estava tapada per la carretera de Pujarnol GI-524 que dividia en dos el jaciment fins que l'any 2013 es va fer el desviament del traçat.

Això ha permès, des de llavors, seguir descobrint els terrenys de l'antiga vil·la romana de Vilauba.

Els treballs d'aquesta nova campanya han servit per documentar diverses restes i estructures que han aparegut al subsol. «Sabem que en el segle IV i V d.C hi havia una zona artesanal de ceràmica; hem trobat restes d'un forn, dues petites basses per a la decantació de l'argila, delimitades per teules planes i forats per treure la matèria prima», detalla Pere Castanyer, que és el director del jaciment. Aquesta etapa s'acabaria a mitjan segle V, quan s'entra en un període de decadència i s'inicia l'última fase d'ocupació, que va de finals del segle V fins al VII d.C.

Sense dubte, la sorpresa de l'any ha estat l'aparició de les quatre fileres amb forats de diferent fondària que no eren sitges per al gra com es creia fins ara sinó cavitats per posar-hi les doles o grans tines de terrissa on antigament es guardava l'oli.

Els arqueòlegs creuen que a aquesta zona hi havia un antic celler, molt a prop de la premsa d'oli que el 1983 ja va aparèixer a l'altra banda de la carretera i que datava del segle VI-VII d.C.

Entre les restes de ceràmica recuperada hi ha una llàntia de procedència africana sencera, fragments d'àmfores i ceràmiques de cuina.

Tot aquest material, especialment les fosses, permetran obtenir informació molt valuosa, com ara el volum de producció d'oli i vi de la zona.

També s'han fet estudis per conèixer l'entorn del jaciment i l'evolució del paisatge des de l'època romana fins a l'actualitat i poder avaluar així l'impacte que va tenir l'antiga vil·la de 'Villa Alba'. Concretament, s'han fet diferents sondejos sedimentològics a la zona dels aiguamolls de la Puda i també en l'estudi de perfils geoarqueològics al mateix entorn de Vilauba.

La recerca arqueològica va començar l'any 1978 i des de llavors s'han excavat més de 2.000 metres quadrats.