L'escriptora Isabel Allende creu que "el pitjor" de la societat nord-americana està sorgint amb Donald Trump, el seu president, una persona que creu que "no saber llegir" i amb el qual Estats Units està vivint un "hivern polític" com el que l'autora reflecteix ala seva nova novel·la, "Más allá del invierno".

L'escriptora xilena, resident a Califòrnia des de 1988, ha presentat aquest dilluns a Madrid la seva última novel·la, editada per Plaza i Janés i que ha sortit simultàniament a la venda a Espanya i Llatinoamèrica amb un tiratge inicial de 300.000 exemplars, mentre que a Estats Units es publicarà a la tardor.

Allende, de 74 anys, parteix en aquesta novel·la d'una cita d'Albert Camus -"Enmig de l'hivern vaig aprendre per fi que hi havia en mi un estiu invencible"- per ordir una trama amb uns personatges propis de l'Amèrica d'avui que es troben "en el més profund hivern de les seves vides": una xilena, una jove guatemalenca il·legal i un madur jueu nord-americà.

Els tres sobreviuen a un terrible temporal de neu que cau en ple hivern sobre Nova York i acaben aprenent que "més enllà de l'hivern" hi ha lloc per a l'amor inesperat i per a "l'estiu invencible" que sempre ofereix la vida si més no s'espera.

Una novel·la que va començar a escriure, com fa sempre, un 8 de gener, quan ella mateixa estava vivint "una espècie d'hivern" després de la separació de la seva anterior parella i creia que no tornaria a tenir un amor en la seva vida, va explicar en una roda de premsa a la casa Amèrica a Madrid.

Un hivern no només individual sinó també general de la societat nord-americana, perquè, va dir, "amb Donald Trump vivim el pitjor que li pot passar a un país", un hivern polític després del qual, es va mostrar convençuda, sorgirà aquest "estiu invencible".

Quan Trump va ser triat president, Isabel Allende va pensar a marxar d'Estats Units, però "desgraciadament" es va tornar a enamorar, d'un nord-americà.

Un dels temes principals que aborda en la seva història, segon és el dels refugiats i els immigrants, querelaciona amb la "muralla xinesa" que Donald Trump vol construir entre Estats Units i Mèxic.

Des de la fundació que porta el seu nom i amb la qual treballa a favor dels immigrants, l'autora va reconèixer moltes persones com el seu personatge Evelyn, una jove i fràgil guatemalenca que ha arribat de forma il·legal a Estats Units.

La seva novel·la "té una càrrega política inevitable", segons Allende, que recordael que està passant a Europa amb els refugiats de Síria, i diu que ningú vol abandonar el seu país sinó que ho fa per necessitat.

"Jo també vaig ser exiliada i no ho vaig deixar tot per gust", va indicar l'escriptora, que va dir que res es resol amb un mur sinó que només es pot solucionar als països d'origen.

Per Allende, el que està passant a Estats Units es reflecteix en el els fets de Portland de fa una setmana, quan un home va matar-ne dos per defensar unes joves d'aparença musulmana a les quals aquest insultava en un tren.

L'episodi reflecteix el millor i el pitjor del que passa a Estats Units, segons l'autora, que va indicar que, no obstant això, és optimista perquè hi ha "milers i milers" de persones que són com els que van defensar les dones i que "són menys" els que són com l'atacant.

També es va referir a la situació política a Veneçuela, país que la va acollir quan es va exiliar des de l'aleshores "ombrívol" Xile i en el qual va començar a escriure: "Em fa molta pena el que passa allí, però els Governs passen, i els països i la gent queda", ha garantit".

Si hagués romàs a Xile, assegura, hauria seguit sent periodista i no hauria sentit la necessitat d'escriure, perquè la seva primera novel·la, "La casa de los espíritus" (1982), va ser per a ella "un exercici de nostàlgia, ja que estava perdent la memòria del passat".