«És bonic que em diguin que soc un referent inspirador»

« És perillós significar tant per a tanta gent?»

Sé el que soc, però no sóc conscient del que significo. Noto el respecte, que hi ha més gent que em coneix, i és molt bonic que em diguin que soc un referent inspirador per a ells.

S'arrisca a convertir-se en la sacerdotessa d'una religió.

No ho havia pensat. Cal tenir els peus a terra i no donar-se més valor del que es té. Estic envoltada de gent molt talentosa. És un treball infinit i soc una personeta imperfecta. Em reinvento perquè no tot serveix per sempre. Haig d'estar desperta, perquè un dia ja no sents una cançó.

Tots tenim una veu, no tots toquem el piano.

Però tots els instrumentistes volen tocar com si cantessin. No hi ha veu bonica o lletja, arriba quan és veritable. Jo m'obro sobre l'escenari, i crec en l'efecte mirall.

Quan actua també és un cos.

La relació amb el meu cos cantant ha estat tot un viatge. Al principi cantava d'esquena, després em vaig girar. Més endavant vaig cantar amb la boca i les mans, fins que vaig arribar a cantar amb el cos sencer. Llavors havia de cantar a l'espai, i vaig començar a girar-me. I quan has despertat tot el cos, has d'oblidar que el tens, per aconseguir el moment màgic de perdre la consciència. Ja ets un canal per a la música.

En la vida també improvisa?

Em ve de gust improvisar, però com a mare he hagut d'equilibrar el caos del meu món amb una filla de nou anys. Ara conec la meva agenda amb diversos mesos d'antelació, i no sé si m'agrada. Necessito donar-me un marge per evitar l'aclaparament. Ho penso tot abans, per no pensar sobre l'escenari.

Què fa amb els diners?

Soc molt mala negociant, sempre he estat un desastre. Em costava valorar-me perquè m'agradava molt la meva feina. Ara intento pagar bé a tothom, posar un preu correcte a les entrades perquè pugui venir la gent. He dit que no a moltíssimes coses per diners. I dormo malament, vull cuidar-ho molt sense obsessionar-me.

No hay tanto pan es va convertir en la veu dels sense sostre?No hay tanto pan

Hi ha moltes veus aquí. He fet una cançó de la qual estic molt orgullosa, que ha arribat més lluny del que pensava i que és el moment més emocionant dels concerts. Però quan acaba, no m'aplaudeixen a mi.

Ha aconseguit la llibertat de gravar la patxanga de la Lambada

És que jo no ho penso així. Ho veig clar, i ho faig perquè haig de fer-ho. La Lambada és preciosa, la vaig fer amb un guitarrista en un espectacle. Em van dir «estàs boja», però jo veig la medul·la de la cançó.

La Lambada

El videoclip, sí. Però si separes la lletra, (canta) «llorando se fue alguien que en su día solo me hacía llorar», llavors és el tema etern del desamor.

Podríem haver fet tota l'entrevista sobre Hallelujah

És curiós que abans que jo pensés cantar-la, el tècnic de so em va dir que «Leonard Cohen demana per favor que no es facin més versions d' Hallelujah». Li vaig contestar, «doncs que no escrigui cançons tan boniques».

Com va arribar a la seva versió?

Va ser a Mallorca, durant un concert. Érem al camerino, a Canyamel, i vaig començar a cantar-la. Així em vaig decidir a fer l' Hallelujah, però el vaig gravar molt malament. Quan va morir Cohen, em vaig adonar que no la cantava des de l'enfocament oportú. Vaig canviar l'angle i la hi vaig cantar al mateix Leonard Cohen.

El segell CBS no volia llançar el disc de Cohen amb l' Hallelujah

M'encanten les contradiccions de la gent que es creu que en sap. No es poden fer teories sobre el que anirà bé o no. En comptes de projectar el que passarà, has d'estimar el que fas i donar-l'hi sentit. Jo ho faig tot així.

En quin moment es convertirà en diva?

Sempre he lluitat per no ser diva, ho veig negatiu. Em sento com un músic més, encara que lidero per identificar el meu rol. I si a hores d'ara ja no m'he tornat ximple, doncs ja està. La ximpleta que soc, és de naixement, no pel que m'està passant. També m'envolto de gent que em digui les veritats, i ajuda el fet que vagis entrant lentament i mastegant.

Tothom vol regalar-li llibres a Trump, per què no discos?

Més que un disc, el posaria en un directe d'un lloc molt petitó, perquè li arribés la vibració.

Quan va plorar per última vegada?

Avui, ha ha ha, avui. Diàriament, no, cada vegada ploro menys. M'emociono quan veig a algú esforçar-se, però és un plor positiu.