Rafael Masó va heretar del seu pare i del seu avi l'afició pel col·leccionisme d'art antic i modern, i gràcies a ells avui la Casa Masó de Girona és un petit museu d'art català de l'època del modernisme i el noucentisme, ple d'objectes carregats d'història.

Amb l'exposició Els Masó: artistes i col·leccionistes, la Fundació Rafael Masó presenta per primera vegada una selecció de les obres que els Masó van anar adquirint a finals del segle XIX i principis del XX, per mostrar fins a quin punt la presència i contemplació de l'art era un fet essencial en les seves vides.

La mostra serà inaugurada aquest divendres (19 h) per l'alcaldessa de Girona i presidenta de la Fundació Rafael Masó, Marta Madrenas, i es podrà visitar fins al 25 de novembre de 2017.

El projecte ha permès estudiar amb detall no només la rellevància i el significat de les pintures, escultures, dibuixos i objectes decoratius de la família Masó, com recull el corresponent catàleg, sinó que vol explicar què representava la col·lecció en el context cultural i social de l'època.

L'exposició suposa el primer estudi que es fa de l'obra pictòrica de Gaudenci Masó (Santiago de Cuba, 1830 - Girona, 1893) i de Rafael Masó Pagès (Barcelona, 1851 - Girona, 1915), l'avi i el pare de l'arquitecte, respectivament.

La recerca que ha dut a terme el comissari de l'exposició, Ignasi Domènech i Vives, cap de col·leccions dels Museus de Sitges, no s'ha limitat només als fons que es conserven a la mateixa Casa Masó, sinó que l'ha portat a estudiar les obres d'art que Rafael Masó i Esperança Bru van llegar als seus fills, posant al descobert una sorprenent i interesant col·lecció d'art antic i modern, procedent tant de Catalunya com d'altres països.

Així doncs, s'hi poden veure més de 120 pintures i escultures d'autors com Eugenio Lucas, Vicente López, Modest Urgell, Laureà Barrau, Joan Brull, Celso Lagar, Mela Muter, Xavier Montsalvatge, Enric Casanovas, Feliu Elias i Martí Gimeno, acompanyades per una interessant mostra de dibuixos d'artistes espanyols i italians dels segles XVII, XVIII i XIX, i objectes decoratius de ceràmica, fusta i vidre dels segles XV al XX, la majoria dels quals s'exposen per primera vegada.