El públic està obligat a parlar

Els més joves del Sónar eviten la majoria de les propostes musicals que entusiasmen els assistents més veterans, i viceversa · La diferència d'edat es fa present en el cartell del festival de Barcelona

20.06.2017 | 06:59
El duo francès Justice durant la seva actuació de dissabte al Sónar.

Una passejada pels diferents concerts del Sonar de Barcelona mostra la diferència generacional que hi ha entre els assistents. El Festival de Música, Creativitat i Tecnologia ha resolt aquesta separació amb la programació de concerts per als dos tipus de públics. Amb aquesta proposta, el Sónar ha aconseguit batre el seu rècord històric: 123.000 assistents repartits entre els concerts de dia i de nit.

L'estratègia del Sónar per guanyar públic sense perdre l'audiència que fins ara li ha estat fidel és molt intel·ligent. A més, poques vegades s'havia plasmat d'una manera tan adequada com en l'edició del 2017, amb el rècord històric de 123.000 assistents. Mentre el festival va acumulant convocatòries, els més veterans s'acosten als 50 anys, o fins i tot ja els han superat. Per a ells, una proposta com la del DJ valencià Fran Lenaers, en què la nostàlgia no renuncia a la qualitat, ha estat òptima. En paral·lel, aquells que, per edat, podrien ser els seus fills i que, de fet, ho són en alguns casos han rebut generoses dosis de trap, un dels estils favorits dels postadolescents que han acudit a la cita.

La majoria dels veterans va ingressar en el Sónar que va arrencar dijous sense saber qui eren Yung Beef, Kinder Malo, Pimp Flaco, Maka o Bejo, grans noms del trap d'aquí. És probable que el pureta mitjà, el que buscava Matmos, Masters at work i Derrick Carter, tornés a casa la matinada de dissabte a diumenge sense saber-ho. En sentit contrari, els nens que van passar pels espectacles d'altres artistes joves –i complementaris– com Jlin, Princess Nokia, BSN Posse, Bad Gyal o C. Tangana pràcticament no es van deixar caure per les festes de celebració dels vuitanta que van oficiar Oblique & Carlos Bayona o pels concerts de to pausat de Diego Armando, Rumore o Tutu.

Els uns i els altres hi han conviscut sense problemes, però, amb escasses excepcions, no han dialogat. És normal. Aquesta conversa no és fàcil d'establir i, per mantenir-se, necessita alimentar-se amb una imaginació que només tenen els escollits capaços d'ignorar els gèneres. Sobre els escenaris, l'exemple més clar ha estat Floorplan, el grup de Robert Hood i la seva filla Lyric. Però n'hi ha més, com Evian Christ, fa anys que coordinant el circuit de raves itinerants Trance Party per introduir les noves generacions en aquest univers, ni que sigui domesticat, com també fa Toxe, la qual es fixa en una dècada que no va viure.

Dubfire, infalible, i Seth Troxler & Tiga se'n van sortir igualment, els segons amb un set a quatre mans de sis hores de durada. Aquesta interacció entre els conceptes pretèrits i els sons presents no té res a veure amb l'apoteosi del remember que, sota el títol Love the 90s i amb les restes de Technotronic, Gala, Corona o Chimo Bayo, s'ha organitzat ja a Madrid i València i que, ben aviat, desembarcarà a Barcelona. No, és una altra cosa. Les principals beneficiàries de l'exhumació de les nits dels noranta són les cangurs que cobren per cuidar les criatures dels pares que, com afirma el mestre de cerimònies, l'inefable Fernandisco, se senten immunes a l'envelliment mentre reviuen antigues maratons de festa.

L'intercanvi al qual ens referim serveix per avançar de debò, en aquest àmbit i en qualsevol altre. Qui paga l'entrada per divertir-se als recintes de la Fira de Barcelona o a Gran Via (l'Hospitalet de Llobregat) té el dret individual de gaudir tant com vulgui. Però el públic, com a element imprescindible en les indústries creatives, té el deure col·lectiu de parlar. Sobre ell pesa l'obligació d'analitzar-ho tot, especialment allò que ignorava o, fins i tot, que no li agradava. Si els visitants que acaben d'incorporar-se, més habituats a Youtube que als xous en directe, s'obren al que escolten els que tenen més experiència, i viceversa, l'escena serà menys autocomplaent i sectorial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Bisbal fa ballar Cap Roig
Bisbal fa ballar Cap Roig

Bisbal fa ballar Cap Roig

El músic presenta amb "Hijos del Mar" mentre el públic del festival vibra amb els seus grans èxits

Els Blues Brothers celebren els 50 anys d´Empuriabrava

Els Blues Brothers celebren els 50 anys d´Empuriabrava

La veterana banda nord-americana promet un espectacle molt especial, en el concert que oferiran...

El Festival de Torroella de Montgrí obté una ocupació del 98,5%

El Festival de Torroella de Montgrí obté una ocupació del 98,5%

La cita tanca la seva 37a edició havent reunit 13.216 espectadors, 1.984 més que l'any passat

«La Sirenita» a Calella de Palafrugell

«La Sirenita» a Calella de Palafrugell

El públic familiar es va reunir diumenge al vespre als Jardins de Cap Roig per veure el musical...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema