La seu d'Empúries del Museu d'Arqueologia de Catalunyava inaugurar ahir una exposició permet veure algunes de les peces originals que han esdevingut emblemàtiques d'Empúries i que es conserven en altres seus del Museu d'Arqueologia de Catalunya.
Entre aquestes aportacions destaca la de la seu de Barcelona, que ha cedit el cap de bronze de la Dama Flàvia, el mosaic dels peixos o l'escultura d'Apol·lo que procedeix de l'excavació del sector dels temples de la ciutat grega d'Empúries l'any 1909, entre d'altres peces de ceràmica, com ara l'askos d'Aqueloo.
També es mostra una part del tresoret de 987 monedes de plata, recuperat en les excavacions de la ciutat grega l'any 1926, que ha estat cedida pel Gabinet Numismàtic de Catalunya (MNAC).
Totes aquestes peces del patrimoni català es poden veure de manera excepcional amb motiu de l'exposició temporal EmpúriesEmpúries. La gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch (1908-1923).
També destaca la presència de la gran maqueta de la Neàpolis, que ha restaurat el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya amb motiu d'aquesta exposició. Es tracta d'una obra començada en la dècada dels anys 20 del segle XX per part de l'escultor Francesc Font, per encàrrec de la Junta de Museus, i que es va anar completant segons avançaven les excavacions arqueològiques a l'antiga ciutat grega.
Aquesta és una exposició organitzada amb motiu de la celebració de l'Any Puig i Cadafalch, amb motiu del 150è aniversari de l'arquitecte, historiador de l'art i polític català, que va tenir un paper fonamental en l'impuls de les excavacions a Empúries des de 1908, dirigint els treballs que cada any s'hi van realitzar, fins al 1923.
Els inicis de les excavacions
La mostra s'articula en dos espais. El primer, d'àmbit introductori, posa en context els inicis de les excavacions a Empúries per part de la Junta de Museus en el temps de les grans excavacions i l'efervescència de la recerca en arqueologia clàssica del Llevant a l'Occident Mediterrani, i a la vegada presenta una breu semblança de la figura de Puig i Cadafalch.
La mostra presenta Josep Puig i Cadafalch (1867-1956) com un personatge polifacètic i complex, arquitecte i urbanista, capità d'empreses polítiques i culturals, governant, arqueòleg i estudiós de l'art.
«Ell va ser el veritable impulsor de les excavacions a Empúries» i també va ser decisiu en la creació d'una estructura institucional i acadèmica a Catalunya a inicis del segle XX, formada per la Junta de Museus de Barcelona i l'Institut d'Estudis Catalans el 1907, per iniciativa del catalanisme polític, en el període del Noucentisme.
El segon àmbit de l'exposició és més ampli i explica l'empresa arqueològica emporitana en cinc apartats o subàmbits.
S'aborda les excavacions oficials, el paper dels promotors d'aquesta gran empresa arqueològica, la projecció emporitana de les excavacions, vista des del doble vessant de la difusió acadèmica i la difusió al públic general i escolar, i també es fa referència al primer museu, tant pel que fa a la construcció de l'edifici com a les peces que s'hi mostraven.
Les excavacions emporitanes van tenir un gran ressò popular a principis del segle XX. Peces recuperades com l'escultura de l'Esculapi (o Asclepi), el cap de Dama Flàvia o l'Apol·lo es van convertir en icòniques del passat grec d'Empúries, i van afavorir la continuïtat dels treballs del que avui és un jaciment molt visitat.
