Un grup d'espeleòlegs ha trobat en una cova d'Errenteria (Guipúscoa), anomenada Aitzbitarte IV, unes imatges paleolítiques d'animals de fa uns 14.000 anys, gravades en argila, úniques a la península Ibèrica per la tècnica utilitzada i en un «excepcional» estat de conservació. Javier Busselo, membre del grup espeleològic Félix Ugarte, i els arqueòlegs Diego Garate i Olivia Rivero van donar a conèixer ahir aquesta troballa, realitzada el passat mes d'abril, en una roda de premsa que van oferir a Sant Sebastià al costat del diputat foral de Cultura , Denis Itxaso.

Segons va revelar Diego Garate durant la presentació, les figures, datades en el Magdalenià Mitjà, són una quinzena de representacions de bisons, cavalls i cèrvids, així com dos vulves. Algunes d'aquestes imatges han estat modelades sobre l'argila amb «una tècnica desconeguda fins ara» en altres coves de la península Ibèrica però que enllaça amb altres troballes realitzades al Pirineu central, al Ariège francès.

En concret, un dels bisons i un altre animal encara per determinar van ser realitzats per artistes prehistòrics mitjançant un burí de sílex, utilitzant també els dits per crear volum i plànols en relleu diferenciats sobre l'argila, per tal de ressaltar la perspectiva de les extremitats amb extraordinària minuciositat. Les representacions, algunes d'elles realitzades en baix relleu, van ser localitzades en una xemeneia de la cova, de molt difícil accés, a la qual s'arriba després d'ascendir un tram d'uns deu metres i travessar dos tubs semiverticals de vuit metres.

«Quan em van enviar les imatges pel mòbil eren tan espectaculars que pensava que m'estaven enganyant» i, al veure-les al natural, «em vaig quedar sense paraules», va assenyalar ahir Garate al recordar com va tenir coneixement de la troballa. Segons va explicar aquest expert, el magnífic estat dels gravats es deu, a més de la inaccessibilitat del lloc, a les condicions estables de temperatura i humitat que hi ha a la galeria, que les ha mantingut en una mena de «frigorífic» en el qual res ha canviat en els últims 14.000 anys.

El jaciment té forma de «Y» i s'hi diferencien diversos grups de representacions, el primer dels quals està integrat pel citat bisó, realitzat amb «un mestratge molt poc comú», i una altra figura animal que encara no ha estat concretada, mentre que en el segon conjunt es pot observar una gran vulva d'un metre d'alçada, amb un altre òrgan femení d'aquestes característiques de menor grandària. El tercer grup d'imatges està ubicat en una espècie de «gatera» amb un sòl d'argila «intacte» que encara no ha estat explorat per no alterar el seu entorn però en el qual, des de la distància, s'aprecien diversos bisons i figures.