El recentment nomenat conseller de Cultura de la Generalitat, Lluís Puig, va visitar dissabte el parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà. L'acte institucional el va fer acompanyat del president del Consell Comarcal del Pla de l'Estany, Jordi Xargay; de l'alcalde de Banyoles, Miquel Noguer; el de Serinyà, Josep Antoni Ramon; i d'altres alcaldes dels municipis de la comarca.

El recorregut per l'interior de les coves prehistòriques el va conduir el director de les excavacions i catedràtic de Prehistòria de la Universitat de Girona Narcís Soler, que es va encarregar de les explicacions històriques. El conseller de Cultura va visitar els punts d'interès del recorregut obert al públic com ara la cova de l'Arbreda, la del Mollet o la del Reclau-Viver, pertanyents al paleolític mitjà i superior.

20 anys de Parc Prehistòric

Les coves de Serinyà es van inaugurar «ara fa vint anys i hi han passat 270.000 visitants», va remarcar el president del Consell Comarcal. L'enclavament prehistòric està format per un conjunt de jaciments únics per conèixer la vida al paleolític. La seva creació, l'any 1997, permet conservar els jaciments, posar-los a l'abast del públic i investigar, explicar i divulgar les formes de vida de les societats prehistòriques.

En el transcurs de la visita també es va parlar de les tasques de recuperació de les troballes que estan duent a terme un grup d'alumnes, com ara ossos de cavall o cargolets marins que van servir per fer penjolls.

Puig es va mostrar esperançat amb el llegat que deixarà la nostra era: «si després de tants anys d'aquelles civilitzacions n'ha quedat tot això, hem de pensar que la nostra cultura té una projecció de milers d'anys».

L'interès del parc de les Coves Prehistòriques de Serinyà va ser avalat per les primeres excavacions arqueològiques, iniciades l'any 1943 pel doctor Josep Maria Corominas. En l'actualitat es porten a terme des de la Universitat de Girona i el Museu d'Arqueologia de Catalunya-Girona.

Les obres de l'actual parc les va iniciar el 1996 el Consell Comarcal del Pla de l'Estany i s'inagurava un any després.