Mor Ramon Boixadós, el figuerenc incansable

Era el president de la Fundació Gala-Salvador Dalí des del 1991, una etapa marcada per la projecció internacional de la institució i la defensa del llegat de l'artista

15.08.2017 | 07:16
Mor Ramon Boixadós, el figuerenc incansable

El president de la Fundació Gala-Salvador Dalí, Ramon Boixadós i Malé, va morir ahir als 89 anys. Un figuerenc incansable amb una llarga trajectòria professional i personal que ha transcendit l'Empordà, clau en la internacionalització i defensa del llegat de Dalí i una de les ànimes dels Jocs Olímpics del 1992 i de la transformació urbanística de Barcelona

Era un figuerenc i treballador incansable. De caràcter empordanès i ànima de grans projectes. Ramon Boixadós i Malé va morir ahir als 89 anys després d'una llarga trajectòria personal, professional i humana que ha transcendit com poques. Incansable fins al final, com a president de la Fundació Gala-Salvador Dalí des de la seva fundació el 1991, institució que va convertir en un referent mundial amb la defensa, alhora, del llegat de l'artista. La seva petjada però, és més profunda, per exemple, i s'ha convertit en una de les persones que va fer possible l'èxit dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992 com a coordinador general de les obres olímpiques. El darrer reconeixement a Boixadós tenia lloc aquest mateix any, amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Un dels qui millor coneix i ha recollit la trajectòria de Boixadós ha estat l'exalcalde de Figueres Joan Armangué. Ho feia en un article titulat «Ramon Boixadós, un figuerenc incansable», publicat al setmanari de l'Alt Empordà, del mateix grup editorial que Diari de Girona, en què destacava l'impacte que el fins ara president de la Fundació Gala-Salvador Dalí ha tingut per a la ciutat i com ha influït molt més enllà de l'Empordà.

Tot començava a Figueres, recorda l'exalcalde. Boixadós naixia a Figueres un 31 de desembre de 1927, a la casa Romaguera dels avis materns, a la plaça del Teatre i que avui porta el nom de plaça Gala-Salvador Dalí. La seva mare era mestra a Llançà i el 1932 era destinada a Barcelona. Allà, el seu pare exercia de mestre al Grup Escolar Rosselló integrat a l'Institut Pi i Margall, al qual Boixadós es va incorporar com a alumne. Clausurat l'institut una vegada finalitzada la Guerra Civil, acaba el batxillerat a l'Instituto Nacional Menéndez y Pelayo. Acabava els estudis com a doctor Enginyer Industrial per l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Barcelona, promoció 1952, i va exercir la docència del 1973 al 1984 com a professor d'Empreses a l'Escola Tècnica Superior d'Enginyers Industrials de Madrid. Abans, el 1953, s'havia desplaçat a París per treballar un any en una companyia francesa especialitzada en tractaments d'aigua. Després s'incorpora a la seva filial espanyola. Inicia el 1955 una carrera empresarial, i s'incorpora a l'equip d'una gran societat encarregada de l'assessorament industrial de més de 4.000 empreses de la qual es va convertir, el 1968, en conseller delegat. Als anys 70, desplega la seva feina com a consultor de l'Institut Nacional d'Indústria, de l'Ajuntament de Barcelona i del Ministeri d'Indústria. Exerceix la presidència del consell d'administració de grans empreses i de la Federació d'Associacions d'Enginyers Industrial d'Espanya.

La seva carrera fa un gir de 180 graus el 1982 quan es nomenat president de Renfe, càrrec que ocupa fins al 1985, quan dimiteix. En aquesta època deixava anècdotes sobre el seu caràcter com la que recollia l'exalcalde Armangué. Boixadós, poc després del seu nomenament a Renfe, va sorprendre l'empleat que despatxava bitllets a l'estació de Nuevos Ministerios. Un viatger es va plantar davant el treballador amb un passi ferroviari per «demanar amablement un bitllet de primera classe per a l'Electrotren de Valladolid». El titular era, precisament, el president de la companyia, que «havia esperat torn davant una finestreta com la resta de viatgers», relatava.

Ànima olímpica

Els Jocs Olímpics van esdevenir per a Boixadós el tercer gran gir en la seva carrera. L'any 1986, l'Ajuntament de Barcelona va incorporar-lo al projecte olímpic. Primer, com a conseller delegat de l'empresa Nova Icària SA de la remodelació del sector Poble Nou on s'ubicà la Vila Olímpica, la famosa transformació urbanística que va obrir la ciutat de Barcelona al mar. El 1990 assolia el repte de fer-se càrrec de l'empresa Vila Olímpica SA per coordinar les obres de renovació urbanística de la façana marítima. Precisament, la mort de Boixadós coincideix amb la celebració del 25è aniversari dels Jocs Olímpics de Barcelona 92.

A banda, durant els anys 90, a més de la gestió pública, tenia una intensa activitat professional. Va assolir la presidència d'entitats, com Ibermutuamur, Exel (Iberia) Grupo, SL o de Cálculo y Tratamiento de la Información, SA. Tot, a més de ser conseller d'organitzacions com Port Olímpic de Barcelona, al Patronat del Museu Olímpic de Lausanne, Hewlett-Packard Iberia, Madrid Palace Hotel, Hotel Ritz Madrid o Fecsa.

Defensa del llegat de Dalí

El tercer gran gir en la trajectòria de Boixadós arribava el 8 de gener del 1991 en ser nomenat per unanimitat president de la Fundació Gala-Salvador Dalí. En un comunicat, la Fundació va recordar ahir que «la va convertir, amb els anys, en una institució referencial d'àmbit mundial pel que fa a la gestió i defensa del llegat d'un artista universal com és Salvador Dalí i la va transformar en un sòlid actor socioeconòmic pel seu entorn».

A més, sota el seu mandat la Fundació «ha contribuït al món intel·lectual i artístic a través de l'estudi i la investigació de l'obra i la vida de Salvador Dalí, i ha projectat l'herència daliniana arreu del món». Per exemple, «el desenvolupament, en els darrers 20 anys, del conjunt dels tres museus coneguts com a Triangle Dalinià i un ambiciós programa d'exposicions internacionals, ha fet possible apropar el llegat artístic de Dalí a un públic més ampli i universal», recordava la Fundació.

En clau de ciutat, Boixadós també va deixar petjada. L'1 de desembre del 1990 va ser nomenat Confrare de la Bota de Sant Ferriol. El 27 d'abril de 1991 va fer el pregó de les Fires i Festes de la Santa Creu de Figueres i des del 1996 estava a la Junta del Patronat de l'Hospital de Figueres.

A més, va ser Patró Fundador la Fundació Princesa de Girona (FPdGi) com a representant de la Fundació Gala-Salvador Dalí, una de les quatre entitats promotores.

Premis i reconeixements

Els mèrits de Boixadós han estat reconeguts en múltiples ocasions. Per exemple, la ciutat de Figueres va fer un reconeixement públic al seu lideratge en el projecte dalinià atorgant-li la Fulla de Figuera de Plata al Mèrit per acord del ple del 12 de desembre de 2002. L'acte de lliurament, el 24 de març de 2003, va omplir el Saló de sessions de l'Ajuntament amb la presència de nombroses personalitats, com la Infanta Cristina. En el seu discurs, Boixadós compartia el premi assegurant: «Me la mereixo si la comparteixo amb tots els que han fet possible que la Fundació tingui prestigi arreu del món».

També el Consell de Ministres de 25 d'abril de 2003 li va concedir la Gran Creu de l'Ordre Civil d'Alfons X el Savi per la seva trajectòria al capdavant de la Fundació.

Altres reconeixements han estat el Premi T de la Fundació Jordi Comas i el premi a la «Trajectòria Professional» 2005 dels Enginyers Industrials de Catalunya així com destaquen el seu nomenament d'Associat d'Honor de Comerç Figueres Associació el 2012 o aquest 3 de maig de 2017 amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat.

Ahir, les mostres de condol van arribar des de totes les parts, amb missatges de la societat i institucions locals, catalanes i de l'Estat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cultura

Una de les fotos del projecte.
Àlex Llovet guanya 6e edició de la Beca Amics de la Fotografia de Torroella

Àlex Llovet guanya 6e edició de la Beca Amics de la Fotografia de Torroella

El jurat ha decidit premiar el projecte fotogràfic "Beware of the Dog" - L'autor rebrà els 2.500...

El festival Càntut de Cassà anuncia Roger Mas en concert

La segona edició del Festival Càntut, que tindrà lloc del 17 al 19 de...

Més de 40 obres opten al premi de pintura Manel Surroca Pirineu de Girona

El premi està dotat amb 1.500€ i s'emmarca en la commemoració del Centenari Manel Surroca

Javier Sierra: «La funció suprema de la literatura no és entretenir, és despertar»

Javier Sierra: «La funció suprema de la literatura no és entretenir, és despertar»

Pel guanyador del premi Planeta, el filòsof i escriptor italià Umberto Eco és una "referència...

Estrelles Michelin 2017

Millors gorgues de Girona

Tots els restaurants amb estrella Michelin 2017

La Guia Michelin 2017 serà presentada aquest dimecres al Mas Marroch de Girona. Hi assistiran tots els cuiners de restaurants amb dues i tres estrelles Michelin


Notes de tall 2017

Notes de tall 2017

Consulta el llistat de totes les notes d'accés a les carreres de les universitats catalanes. 

 

Cartellera a Girona

Tots els cinemes de Girona

Tots els cinemes de Girona

Consulta la cartellera a Girona, Salt, Palamós, Olot, Ripoll, Platja d'Aro i Salt. Tot el cinema de Girona

 
Enllaços recomanats: Premis cinema