El periodista Andreu Caralt acaba de presentar 3.669 biberons: història de l'Agrupació de Supervivents de la Lleva del Biberó-41, un llibre que repassa la feina d'aquesta entitat, creada el 1982 pels mateixos biberons i que va culminar la seva activitat l'any 2014, davant la mort de la majoria dels seus impulsors. L'obra forma part d'una col·lecció de llibres sobre la història d'entitats de memòria de Catalunya promoguda per la subdirecció general de Memòria, Pau i Drets Humans. Caralt ha estat el primer investigador a accedir a l'arxiu complet de l'associació, lliurat recentment a l'Arxiu Nacional de Sant Cugat del Vallès.
Més enllà de les vivències personals d'aquests joves soldats, el periodista ha volgut deixar constància del «gran esforç» que, durant tres dècades, han fet els biberons supervivents per rebre el reconeixement que els corresponia, a ells i al seu sacrifici, i també per fer un darrer intent per recuperar una joventut que els van arrencar i destrossar. «Si no hagués estat per ells, no s'haurien aixecat els monuments, ni escrit llibres i obres de teatre. Ningú coneixeria la seva epopeia. Van ser ells mateixos que ho van promoure», remarca Caralt.
La desmemòria històrica sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista han quedat molts cops en el silenci i l'oblit de la història recent. Entre milers de soldats oblidats, hi ha també els nens de la guerra del conflicte espanyol: joves de 17, 18 i 19 anys, empesos a lliurar les dues pitjors batalles, al final de la guerra, a l'Ebre i al Segre; adolescents obligats a sacrificar les seves vides i regalar la seva joventut a una lluita que no els pertocava. «Molts tenien pensaments més infantils que no pas madurs, no havien sortit mai de casa seva i tenien una relació molt propera amb les seves mares», destaca Andreu Caralt.
