El jaciment arqueològic de la Torre de Campelles, situat en un turó que hi ha a aquest municipi del Ripollès, continua donant sorpreses. El 2015 va aparèixer l'estructura circular de la torre i una cisterna de quatre metres al punt més alt de la zona excavada en el que era el primer any d'excavacions. Aquest estiu els arqueòlegs han descobert dues bestorres (un tipus de torres) que, malgrat estar parcialment enderrocades, conserven l'estructura semicircular. El fet que tinguin espitlleres i que les pedres estiguin unides amb fang obre un nou període cronològic pendent de concretar que fins ara no es contemplava i que se situaria entre el segle XIV i el XIX. Els treballs, que s'han fet durant dues setmanes de juliol, han tret al descobert algunes peces de la vida quotidiana, com ara un botó d'un uniforme militar, una peça metàl·lica de cinturó i una moneda, juntament amb alguns fragments de ceràmica. També s'ha constat que una de les bestorres s'havia reutilitzat com a carbonera.
La Torre de Campelles és una construcció medieval fortificada situada en un turó de Campelles (Ripollès). Apareix citada per primer cop en documentació del segle XI i fins fa tres anys estava completament colgada de terra. L'any 2015, la Diputació de Girona i l'Ajuntament d'aquesta localitat van finançar la primera campanya arqueològica per treure a la llum aquest patrimoni i des de llavors ja se n'han fet tres, aquest estiu ha estat l'última.
Durant la primera prospecció arqueològica, que es va centrar només en la part més alta del turó, va aparèixer la torre circular de 9 metres de diàmetre i murs de 2 metres d'amplada així com una cisterna d'aigua.
Aquest juliol un grup de sis arqueòlegs han treballat durant dues setmanes a la part nord-oest de la torre. Amb l'ajuda de màquines, han pogut enretirar la terra i el material acumulat que els ha permès descobrir dues bestorres -torres construïdes entre dos panys de muralla- que, malgrat estar parcialment enderrocades, conserven perfectament l'estructura semicircular. "Ens esperàvem trobar un mur entorn de la torre però no dues construccions tan sòlides", admetia Elisenda Collelldemont, codirectora del jaciment juntament amb Albert Pratdesaba.
La seva aparició els ha obert un nou període cronològic que no contemplaven perquè no estan construïdes amb morter de calç com al segle XIV (el període més antic que han aconseguit datar) sinó que estan fetes amb fang (el material que fins ara atribuïen al segle XIX, el període més modern del jaciment). Un element determinant ha estat l'aparició d'espitlleres en aquestes bestorres, unes finestres estretes incompatibles amb l'artilleria que s'usava en els combats del segle XIX. És per això que els investigadors intueixen que les bestorres podrien haver-se construït en un període entremig, entre el segle XV i XVI, però encara no s'ha pogut demostrar científicament.
Només han excavat a l'interior d'una de les bestorres, on ha aparegut una escala amb graons de pedra i importants quantitats de carbó. Els arqueòlegs creuen que en els últims períodes, possiblement durant les guerres carlines, s'hauria reutilitzat com a carbonera. L'anàlisi de les restes permetrà determinar el període exacte.
Algunes peces de la vida quotidiana
El que també han aparegut han estat alguns elements de la vida quotidiana. Malgrat ser poques les troballes aporten informació fins ara desconeguda dels períodes ocupats de la torre. Així per exemple s'ha trobat una moneda, un botó de metall on es veu perfectament una corneta -i que fa pensar que es tracta d'un uniforme militar-, la peça metàl·lica d'un cinturó ben decorada, la dena d'un collaret així com una bolla de plom que s'utilitzava per marcar les peces de roba que havien pagat un impost. Tot aquest material, juntament amb algun fragment de ceràmica de diferents èpoques, s'ha localitzat en dues estances d'uns 6 metres quadrats que també han aparegut en aquesta campanya. Han sorgit a tocar de la cisterna. Les troballes permetran datar el moment en què aquestes habitacions es van utilitzar.
Collelldemont admet que el jaciment està guanyant importància any rere any. "El que semblava una torre senzilla està agafant cada cop més envergadura, amb nous elements", afegeix la investigadora que recorda que encara queda molta feina per fer i molts metres de terra i roca per retirar. "El nivell d'enderroc és molt gran; traiem tanta pedra perquè formava part dels 10 metres d'alt que creiem que podria haver arribat a fer i que ara es troben a la part més baixa", afegeix.
Aquesta fortificació pot aportar informacions interessants no només en el coneixement del seu funcionament com a punt militar alt medieval en una situació territorial estratègica entre els comtats d´Urgell, Cerdanya i Osona. També per la seva característica de defensa militar de frontera al llarg del conflicte amb el Regne de Mallorca o bé durant les Guerres Carlines del segle XIX.
Es preveu que l'any vinent es faci una nova campanya d'excavacions.
