Nascut el 1976 a Figueres, ciutat on viu, Xavi Pascual es pren uns segons per pensar abans de respondre. Exposa detalls de la dificultat d'organitzar un festival, l'Acústica, que depèn d'un ajuntament, el de Figueres, a la corda fluixa amb un govern en minoria de 5 regidors i 17 a l'oposició. I parla dels seus gustos musicals.

L'any passat la preocupació era la continuïtat de l'Acústica. A dos dies de la inauguració del festival que omple i trasbalsa Figueres, quina és la preocupació del director?

La preocupació ara mateix és que tot surti bé, que tot funcioni com un rellotge per a les més de cent persones que treballen al festival i per als més 140 artistes que hi actuaran. D'altra banda, ens passem el dia mirant el cel, perquè un acústica amb sol és un èxit i un acústica amb pluja no serà un èxit de públic.

La preocupació de l'any passat s'ha esvaït?

No, no s'ha esvaït. Quan s'acabi aquesta edició tornarem a estar sense un conveni o contracte que ens uneixi a la ciutat de Figueres. Tornar a passar un viacrucis d'aquest tipus no és desitjat ni esperat.

O sigui que a hores d'ara encara no hi ha cap garantia de celebració de l'Acústica 2018 i s'ha de negociar tot amb l'equip de govern de Marta Felip?

Sí. És clar. Jo vull seguir fent Acústica a Figueres. Sóc figuerenc i per això ho faig aquí. Si hagués volgut fer-ho en un altre lloc que fos més fàcil, ja ho hauria fet. Vaig triar la meva ciutat perquè volia que tingués un festival com els que jo veia quan anava de gira a Luxemburg, a Bèlgica o al Quebec. El Quebec City Summer Festival em va impressionar molt. També el Mecat de Música Viva de Vic o el BAM de Barcelona. Ens ha costat molt aconseguir-ho, però hem passat de 3.000 a més de 100.000 espectadors en 15 anys. No vull haver de marxar.

El problema és mantenir el model de concerts gratuïts?

El tema és que tenim assegurat el 38% anual del pressupost per part de l'Ajuntament. La resta l'he d'aconseguir jo amb patrocinis. I també hi ha fons propi, és a dir, que si no surten el números hi he de posar de la meva butxaca. Per tant, nosaltres som un actor molt important per continuar fent el festival a la ciutat però no som l'únic actor. Hi ha un altre actor coprotagonista que és l'ajuntament i la situació política no acompanya.

Hi ha voluntat de continuar per part dels polítics?

D'això no en dubto. Però per molta voluntat que hi hagi per part de l'equip de govern de continuar, i per més que diverses formacions del plenari pensin que l'Acústica s'ha de seguir fent, la veritat és que l'actual model burocràtic no permet firmar convenis plurianuals. L'actual secretari de l'Ajuntament de Figueres no considera que sigui oportú firmar convenis, de manera que depenem de l'aprovació dels pressupostos generals de la ciutat i fins que no s'aproven i inclouen una partida per a l'Acústica no podem firmar els convenis que regeixen la nostra relació amb l'ajuntament per a aquella edició concreta.

Els atemptats de Barcelona i Cambrils han modificat agendes internacionals. Pateix per a la seguretat de l'Acústica?

Ja fa tres o quatre edicions que dintre del protocol de seguretat es prenen mesures per si passés alguna cosa. Ara bé, després del que ha passat a Barcelona s'ha incrementat tota aquesta prevenció. M'atreviria a dir que estarem més segurs a la Rambla durant l'Acústica que a casa. Hem treballat dur amb els Mossos i la policia local. Hi ha un dispositiu molt potent.

Què notarà diferent el públic?

Notarà potser més presència policial. Hi haurà més proteccions de formigó per evitar l'accés de vehicles. Estarem més alerta.

Ser el primer festival que té Manel i els Amics de les Arts el mateix dia, dissabte, en el mateix escenari, la Rambla, en concerts gratuïts és un orgull?

L'Acústica és l'aparador musical de Catalunya i hem de tenir les primeres espases catalanes i, sobretot, les que han triomfat aquell any. Jo penso que els darrers deu anys de música del país no s'entendrien sense l'existència de Manel i dels Amics de les Arts. Amics ha actuat 5 vegades i Manel 4 a l'Acústica. Hem crescut junts. Te nir en el mateix escenari Els Amics de les Arts i Manel és un concert somniat. L'un a les onze i l'altre a la una de la nit, o sigui que quan acabi un començarà l'altre. Oferim una cosa molt difícil de veure. Si el temps acompanya serà una nit històrica.

Personalment, vostè que és promotor musical, mànager musical però també és músic, quin concert no es perdrà de l'aquesta edició de l'Acústica?

Malauradament me'ls predré tots. M'exigeix tant el festival que no puc veure concerts. Però parlant de música íntima, Rosalía & Refree no m'ho perdria, ni Maria Arnal i Marcel Bagés, ni Pavvla. Tampoc no em perdria Bebe. I parlant de música festiva, a mi Zoo m'agrada molt, i C. Tangana ja feia un temps que el seguia i ara tenim la sort de portar-lo. Tinc ganes, més que de veure-ho, de saber com reaccionarà la gent amb Morena! i Gertrudis. I em desperta especial interès la fusió de tecno amb una cobla de Raph Dumas Dj & Cobla Sant Jordi. No diré Manel i Els Amics perquè els he vist moltes vegades.

El director de l'Acústica dirigeix també l'Strenes de Girona i el Sons del Món de Castelló d'Empúries i Roses. El veurem aviat al capdavant d'un gran festival internacional?

Està clar que jo tinc ganes de fer nous projectes. Sóc emprenedor i autoempleat. És la meva passió. Però he de tocar mil tecles. Aquí sóc director artístic, director financer, porto la comunicació, estic pendent de tota la producció executiva... Però de moment no hi ha res de nou a la vista.

A més, vostè és manager de diversos artistes i grups, entre ells Gerard Quintana. Recomana al cantant de Sopa de Cabra seguir les passes de l'incombustible Mick Jagger?

Puc dir que he après molt de Gerard Quintana. És una excel·lent persona. Abans coneixia la seva vessant artística però ara també el conec personalment. Amb ell comparteixo les programacions que preparo per als festivals i em dona la seva opinió. Ell també em demana opinió quan fa coses. La veritat és que quan ets mànager d'algú hi ha moments que parles més amb l'artista que amb la teva dona. Si no hi ha complicitat no té sentit treballar amb aquella persona. Si expresses la teva opinió i no et fa cas, és que no et necessita.

Què li recomana?

Li recomano que segueixi fent el que ha estat fent sempre, que és fer el que realment li ve de gust, no fer res per obligació o compromís, i seguir essent ell mateix. Penso que d'aquesta manera, Gerard Quintana serà recordat no només com una gran figura musical, sinó com una gran persona influent d'aquest vint o trenta anys a Catalunya. A part, també ho demostra com a president de l'Acadèmia de la Música Catalana, que és una feina totalment altruïsta i que requereix moltes hores de dedicació en defensa de la situació del músic però també del mànager o del director de festivals.