Com Truffaut i les seves pel·lícules sobre Antoine Doinel o Richard Linklater a Boyhood, el director català Isaki Lacuesta es proposa capturar el pas del temps a Entre dos aguas, la continuació de La leyenda del tiempo (2006), el rodatge de la qual va finalitzar ahir a San Fernando (Cadis).

Més d'una dècada després de l'estrena d'aquell «documental de creació», que combinava personatges i situacions reals amb trames fictícies, el director i la guionista Isa Campo reprenen el contacte amb dos dels seus protagonistes, Isra i Cheíto, dos germans gitanos marcats per la mort del pare.

Isra és el petit. El primer rodatge el va enxampar canviant la pell, en plena adolescència, amb 13 i 14 anys. Deia que de gran volia recórrer món o ser guàrdia civil. «Quan has vist tu a un gitano guàrdia civil?», li preguntava algú. El seu germà Cheíto en canvi no pensava sortir de San Fernando.

Amb els anys ha resultat que Isra ha acabat traficant a «l'illa» mentre que Cheíto és militar i ha recorregut en vaixell països com Somàlia, les illes Seychelles o Ruanda. «Per a persones com ells hi ha molt poques sortides, és molt difícil sortir de l'espiral i se'ls acaba culpant», lamenta Lacuesta, guanyador de la Concha d'Or a Sant Sebastià per Los pasos dobles (2011).

Posar el focus en aquestes altres formes de vida, que no tenen cabuda en els mitjans de comunicació, era un altre dels seus propòsits, explica el gironí.

«És un tipus de vida que tenim al costat i que no veiem als mitjans més enllà de la crònica de successos, la part més fosca», assenyala. «Mai es veu com es viu al barri de la Casería, com es recullen les cuines, com recullen i vénen ferralla, és una vida econòmicament molt complicada». La pel·lícula arrenca amb un fet fictici, la sortida d'Isra de la presó i el dilema que es planteja entre reinserir-se o tornar a traficar.

«Partim de coses que passen a San Fernando constantment i li donem una aire de ficció interpretant-la», explica el director de La propera pell. Lacuesta es mostra entusiasmat amb el redescobriment d'Israel Gómez com actor. «Serà una de les sorpreses de la pel·lícula», afirma.

La banda sonora és de Kiko Veneno i Refree i «tots dos estan molt implicats, hi ha un procés de retroalimentació molt xulo entre cinema i música», diu Lacuesta.

El títol, Entre dos aguas, a més de ser el nom d'un àlbum mític de Paco de Lucía, al·ludeix a diversos aspectes de la pel·lícula: dos germans oposats, però també la ubicació de San Fernando entre Espanya i Marroc, o el mateix format de la pel·lícula, entre la ficció i el documental.