L'Institut Valencià de Conservació, Restauració i Investigació ha restaurat un conjunt de lligalls manuscrits que procedeixen de l'Arxiu Municipal de Vistabella del Maestrat. Els documents tenen una peculiaritat: estan escrits en valencià. Però no és això el que els diferència, sinó el temps en el qual van ser escrits. Els arxius pertanyen a l'època en la qual era vigent el Decret de Nova Planta emès pel rei Felipe V en el qual s'abolien els privilegis i furs de la Corona d'Aragó.
«És molt positiu que es trobin documents d'aquest tipus perquè els arxius solen ser els grans desconeguts», opina Gemma Contreras, directora de l'Institut de Conservació de la Generalitat. Els que es troben normalment són «documents i arxius municipals curiosos o actes del consell municipal». Aquesta reveladora troballa és una part de la història del poble que «és interessant» explicar ja que, segons apunta la directora: «Segurament ni tan sols la gent era coneixedora que a Vistabella es conservés el valencià en l'època». L'ajuntament va acudir a la institució fa, aproximadament, cinc mesos. Des de llavors, els experts han condicionat els lligalls per a la seva destinació final: la seva exposició al municipi de Vistabella del Maestrat, on romanen des de diumenge passat.
Es tracta d'un conjunt de documents que parlen sobre els passos, abeuradors, camps d'herbatge pel bestiar d'aquest terme municipal castellonenc durant el segle XVIII, així com documentació sobre el padró o les bogues de les terres del municipi al segle XIX, o una interessant documentació sobre l'inventari dels efectes existents en l'ermita de Sant Joan de Penyagolosa el 1845, el reglament que havia de seguir l'ermità del santuari el 1859 o les bases que va disposar el Bisbat de Tortosa a l'Ajuntament de Vistabella per a la bona administració del santuari.
Estat envellit del paper
En parlar de lligall, es fa referència a un conjunt de papers arxivats, generalment cosits i sense enquadernació, que custodien documentació. En aquest cas, tot el conjunt ha estat elaborat amb un material similar: un paper verjurat de grossor mitjà en el qual es pot observar alguna filigrana -lleó, sol, corona-.
La similitud en el suport de l'escriptura i el fet que tots els lligalls hagin estat emmagatzemats al mateix lloc, ha provocat que els danys i degradacions que s'han produït siguin molt similars en totes les peces.
L'estat de conservació en el qual es trobaven era precari, sobretot com a conseqüència de l'acidesa i oxidació del paper a causa de l'envelliment natural de la lignina que conté el suport. Les degradacions més notòries que s'apreciaven consistien en taques d'humitat per capil·laritat, presents en la totalitat de les peces sobre les quals s'ha intervingut, taques vermelles procedents d'algun vessament accidentat de tinta, així com nombrosos esquinçats i pèrdues de paper.
El procés principal d'aquesta intervenció ha estat la neteja, tant en sec com al mig aquós. Amb aquestes tècniques s'han pogut eliminar les taques superficials i altres més incrustades com a taques d'humitat i de tintes vermelles, que dificultaven i entorpien la lectura del text.
També s'han eliminat les deformacions causades per plecs en les fulles i s'han reparat els esquinçats i pèrdues de suport, amb empelts de papers de característiques similars a l'original.
Per finalitzar la intervenció, totes les peces en qüestió van ser cosides i emmagatzemades individualment en caixes de conservació realitzades a mida per als preuats lligalls.
