La Fundació BBVA estrenarà sis produccions de videoart en el nou curs acadèmic, que arrenca amb The Wolf Motives, del garrotxí Carles Congost, que s'estrenarà divendres dia 8 a la sala Multiverso de Salamanca, on el públic podrà veure l'obra cada dia de 10 a 21 hores fins al 8 d'octubre.
The Wolf Motives proposa una reflexió sobre la falsa llibertat induïda per les dinàmiques consumistesThe Wolf Motives en un format que combina el gènere documental sobre temes de naturalesa amb el llenguatge publicitari més incisiu.
A l'estrena d'aquesta obra de Carles Congost seguirà -fins a finals de maig- el de produccions realitzades per María Ruido, Pedro Luis Cembranos, Isaías Griñolo, Momu & No Es i Lúa Coderch.
Totes les videocreaciones s'han dut a terme gràcies a les Beques Multiverso, amb les quals la Fundació BBVA dona un impuls rellevant a videoartistes que es troben en estadis intermedis de la seva carrera.
La Sala Multiverso del Palacio del Marqués de Salamanca es consolida com a espai de referència per conèixer en primícia l'obra més innovadora en videoart.
Transgressió i univers juvenil
A The Wolf Motives, Congost recupera i actualitza un antic guió que la Beca Multiverso li ha permès fer realitat i que incideix en un tema recurrent al llarg de la seva carrera: les crisis i contradiccions de l'univers juvenil.
El tema central del vídeo és la noció de falsa llibertat amb la qual viuen molts dels joves immersos en les dinàmiques consumistes del primer món.
Les grans marques i corporacions que creen aquestes dinàmiques fa temps que han posat els ulls en els més joves, consumidors que representen una quota de mercat importantíssima.
Per això són capaços de no solament passar per alt algunes de les seves transgressions sinó de fagocitar-les i convertir-les en atractius productes de consum, explica l'autor.
En plena fase de socialització, els adolescents utilitzen aquestes marques com a models de conducta i eina amb la qual forjar la seva pròpia identitat enfront dels altres. El vídeo proposa en clau de ficció una senzilla però efectiva assimilació entre els piercings, modificacions corporals procedents de la cultura urbana, amb els chips de rastreig que utilitzen els científics per capturar dades de les diferents espècies animals amb la finalitat de conèixer l'on, el quan i finalment el perquè dels seus hàbits i costums.
El relat es recolza en una posada en escena que fa al·lusió al gènere documental sobre temes de natura en atorgar característiques animals a una comunitat de joves que evoluciona per un bosc a altes hores de la nit, i al llenguatge publicitari més incisiu, amb la finalitat d'incorporar punts de vista i reflexions insospitades i inèdites.
