Pilar Abel no es va sorprendre en conèixer dimecres passat que les proves biològiques demostraven que no era filla de Salvador Dalí. Una notícia que no ha fet més que donar-li ales per seguir reclamant amb fermesa que el seu pare és el pintor empordanès: "Tinc una altra basa i lluitaré".

Aquesta gironina de 61 anys no vol revelar quin és l'as que té amagat a la màniga, però assegura en una entrevista amb Efe, que té més d'una basa, alguna d'elles "forta", i que no dubtarà a utilitzar-les arribat el cas.

Sí que ha volgut avançar Pilar Abel que han arribat al seu poder algunes fotografies en les quals es pot veure la semblança entre ella o algun familiar seu amb parents de Dalí.

"Ja es veurà", repeteix diverses vegades la dona que va aconseguir que una jutge autoritzés l'exhumació de Dalí després de 28 anys mort i que, finalment, ha rebut la notícia que les proves biològiques demostren que el seu ADN i el del geni del surrealisme no coincideix.

"Segons diuen és negatiu però encara he de verificar-ho, no?", manifesta Pilar. Té dubtes que s'hagi respectat la cadena de custòdia de les mostres que es van prendre al pintor al Teatre-Museu de Figueres (Alt Empordà), on està enterrat, i per això vol que se li faciliti el suport documental de l'esmentada cadena.

Pilar veu "una mà negra o dues o tres o quatre o vint" en el seu cas i encara que confia "en la jutge i en la Justícia", creu que hi ha interessos perquè no es demostri que ella és la filla del pintor.

No obstant això, no s'acovardeix ni es desanima per això, encara que reconeix que lamenta com "va ser tractada la jutge" en ordenar l'exhumació de qui creu que és el seu pare, però és una cosa que defensa perquè considera que està en el seu dret.

"Com a ciutadana espanyola tinc dret a saber la meva identitat, no perquè sigui Salvador Dalí. Aquí s'ha posat en dubte la paraula de la meva mare", assegura Pilar, qui repeteix una vegada més que no la mouen interessos econòmics.

La seva història és ja àmpliament coneguda i en ella s'inclou un halo de misticisme, incògnites i surrealisme digne del propi Dalí a qui, segons Pilar, "segur que li hagués agradat això".

Amb només 7 anys, la seva àvia li va explicar que era filla del pintor a qui mai va arribar a conèixer encara que, en una època de la seva vida, afirma que se'l trobava diàriament.

No va ser, no obstant això, fins a 44 anys després, el 2007, quan la seva mare li va revelar que havia mantingut una relació sentimental amb Dalí, a qui va conèixer a Cadaqués (Alt Empordà) quan treballava com a empleada d'una família que passava temporades allà.

Va ser llavors quan, gairebé mig segle després d'assabentar-se per la seva àvia, Pilar va decidir explicar-ho al seu entorn en una conversa, assenyala, quotidiana: "Si sabéssiu qui és el meu pare... Va ser quan ho vaig deixar anar, vaig dir el meu major secret, que el meu pare era Salvador Dalí".

A partir d'aquí s'ha sotmès a quatre proves d'ADN a Espanya i França, algunes d'elles encoratjades per "terceres persones i missatgers", els resultats de les quals mai ha conegut, llevat de l'última, que ha donat negatiu.

Una d'aquestes proves va ser feta amb les restes biològiques del pintor allotjades en una màscara mortuòria, de la qual Pilar en conserva una part, i que estaven en poder d'una persona a la qual mai va conèixer.

Una història tan surrealista com el propi pintor, del qual diu que n'és filla no només pel que li va explicar la seva àvia sinó per un "sentiment" que la porta a pensar així.

Sosté a més que, arran de tot el que ha passat, s'han posat en contacte amb ella familiars de Dalí i que un en concret li dóna suport "al cent per cent".

Pilar se sent "amb més força que mai" i no renuncia a acudir a instàncies superiors en un futur si la Justícia no li dóna la raó.

"La gent em dóna suport, em diu que lluiti. I gent de reconeixement, de rang", diu Pilar.

De moment, ha d'assistir el 18 de setembre al judici per la demanda de paternitat, a menys que finalment se suspengui, com ha demanat el seu advocat.

Sigui el que sigui, Pilar ho té clar: "He lluitat onze anys, creus que m'aturaré aquí?".