Com un «llibre desconcertant dins del desconcertant univers» de Roberto Bolaño descriu el crític Juan Antonio Masoliver Sepulcros de vaqueros, un volum que reuneix tres relats inèdits de l'escriptor xilè mort el 2003, narrats en primera persona per un jove poeta llatinoamericà.

Les tres petites novel·les inèdites de Sepulcros de vaqueros (Alfaguara) guarden una relació entre ells, i la seva redacció arrenca el 1993 per arribar als últims dies de la vida de l'autor que va acabar establint la seva residència a Blanes.

Així, Bolaño tirar endavant simultàniament l'escriptura amb les grans obres de ficció, com La literatura nazi en América, els contes de Llamadas telefónicas i Putas asesinas o les seves novel·les breus Estrella distante i Nocturno en Chile fins a les novel·les Los detectives salvajes i la pòstuma 2666.

Per això, explica l'editorial, aquesta obra va funcionar per a Bolaño com una espècie de «cuina narrativa, laboratori d'escriptura o rebotiga» de les seves grans obres.

No és un relat únic però les tres narracions guarden una relació entre elles que permet una lectura conjunta com si fossin tres seccions d'una sola novel·la.

Un retall de diari guardat al manuscrit i, sobretot, la màquina d'escriure elèctrica que va fer servir Bolaño per passar a net el relat permeten situar la primera d'aquestes, Patria, entre 1993 i 1995. Formada per una vintena de breus relats o capítols fragmentaris, l'obra reconstrueix una sèrie de moments clau en la biografia de Roberto Belano, un jove poeta que recita un llarg poema la nit en què es va produir el cop d'Estat que va acabar amb la vida de Salvador Allende.

La segona novel·la, Sepulcros de vaqueros, que dóna nom al volum, es compon de quatre capítols, i en ella Belano s'anomena Arturo, com el protagonista de Los detectives salvajes, i la història transcorre a Mèxic.

El volum es tanca amb la narració Comedia del horror en Francia, escrita per Bolaño en el seu últim any de vida, al mateix temps que l'ambiciosa 2666, segons una carta trobada al seu arxiu.

Aquesta última ficció apunta a la possibilitat que el moviment estètic d'avantguarda que va liderar André Breton continués viu en les últimes dècades del segle XX i principis del XXI en les clavegueres de París com el Grup Surrealista Clandestí.

Una clandestinitat surrealista poblada per estrafolaris personatges que remet a la secreta acadèmia poètica somiada per l'escriptor xilè a La Universidad Desconocida.

Segons Alfaguara, cada nou text que apareix d'aquest autor, un dels més reconeguts en la narrativa de llengua castellana de l'últim quart de segle, és «una peça més, imprescindible i necessària, del puzle per desxifrar el misteri» de l'obra de Bolaño.

La narrativa d'aquest volum, com la resta de la seva escriptura, té una presència biogràfica que permet reconstruir la pròpia història de Bolaño: el seu naixement a Xile el 1953; la seva residència a Mèxic des de 1968 a 1977, any en el qual es traslladarà a Barcelona; el viatge a Xile el 1973 per donar suport al Govern de Salvador Allende; i la malaltia hepàtica que li van diagnosticar i que va marcar el ritme de la seva escriptura fins a la seva mort el 2003, explica Masoliver en el pròleg.

Posar odre al caos

Aquest escriptor subratlla la importància de la dinàmica del relat, «l'itinerari narratiu que no condueix enlloc o que, més ben dit, condueix al conjunt de l'obra de Bolaño», i assegura que qualsevol intent «de posar ordre al caos i una lògica que s'allunyi de la concepció que tenia de la seva escriptura seria rebaixar i encara tergiversar l'ambició del seu projecte».