RCR Arquitectes, l'estudi format per Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalta amb seu a Olot, va ser guardonat al març amb el premi Pritzker, considerat com el Nobel d´Arquitectura. El sector, de la mà de l'Institut Ramon Llull i el Departament de Cultura, ha volgut posar en valor el guardó i ha acordat que l'estudi representi Catalunya a la propera Biennal d'Arquitectura de Venècia.

En una entrevista, el director de l'IRL, Manuel Forcano, ha avançat que la idea general del pavelló català serà l'exploració del passat, present i futur dels RCR i, alhora, exposar per primera vegada un nou projecte que tenen en cartera.

La idea definitiva per al pavelló, però, l'acabaran de definir en coordinació amb la persona escollida com a co-comissari, que es coneixerà properament. Així mateix, ha destacat la importància de la cultura per al país: "És només amb llengua i cultura que Catalunya va a l'exterior i ja som independents", ha reblat.

Des del 2008, RCR Arquitectes treballa a una antiga foneria situada al carrer Fontanilla de la capital de la Garrotxa. La fàbrica havia estat una de les més potents de Catalunya, però l'edifici estava tancat feia més de 20 anys. Ells mateixos van dissenyar el projecte de rehabilitació de l'espai.

Algunes de les obres més recents de l'estudi són la biblioteca De Krook de Gant, a Bèlgica, i el Centre d'Art 'La Cuisine', al castell de Nègrepelisse, a França. A nivell internacional, també són autors de construccions a Dubai o Bordeus.

Entre moltes altres construccions a les comarques gironines, són responsables de la llar d'infants 'El petit compte', la Facultat de Dret de la Universitat de Girona (UdG), l'IES de Vilartagues de Sant Feliu de Guíxols, el restaurant Les Cols d'Olot, les Caves Bell-lloc de Palamós i l'Estadi d'Atletisme d'Olot.

A Barcelona, són autors de la Biblioteca Sant Joan Antoni-Joan Oller al barri de Sant Antoni. Precisament els projecte de passat i present dels RCR seran protagonistes del pavelló català que, alhora, fixarà la mirada cap al futur d'aquests premiats arquitectes.

És pel plantejament de la proposta, Manuel Forcano preveu una "gran afluència de públic" al pavelló de l'IRL, una idea, però, que no revela perquè caldrà "treballar" amb la persona que surti escollida com a co-comissari. "Hem vist les línies grosses però quedarà definit quan a mitjans de setembre tinguem co-comissari. Llavors podrem perfilar els continguts", ha precisat.

En aquest sentit, però, precisa que la idea general és exposar el món d´RCR, els projectes que han fet, sobre què s´han fonamentat per aixecar la seva "esplèndida obra". Alhora, però, treballen amb la idea d´exposar un projecte de futur, que volen exposar per primera vegada al pavelló de Venècia de l´any que ve.

"Part d´explicació i part d´exposició d´un somni", ha conclòs. El co-comissari, segons ha explicat Forcano a l'ACN, ajudarà a "posar paraules" als projectes d'RCR.

La visió humana de l'arquitectura barcelonina aterra a Buenos Aires

Venècia, però, no serà l'únic esdeveniment en què l'arquitectura hi tindrà un paper cabdal. Barcelona serà la convidada a la Biennal d'Arquitectura de Buenos Aires aquest proper octubre, en una exposició que s'allunya dels grans noms i aportarà, segons Forcano, una mirada "més humana i interdisciplinar", a proposta del mateix ajuntament de la ciutat.

Un punt de vista que ha xocat fins i tot als organitzadors. "És molt engrescador perquè presenta la mirada de la gent del carrer i el sector artístic sobre l´arquitectura de Barcelona. Passen a ser més importants les persones que els propis edificis", ha explicat.

En aquest sentit, Forcano reclama reconèixer el paper de l'arquitectura en el conjunt de la cultura i la importància del sector a Catalunya. "L´Institut fa molts anys que li dedica aquesta atenció i els fruits són evidents. No se li escapa a ningú que Catalunya és una potència arquitectònica", ha precisat.

L'IRL, a la conselleria d'Exteriors en una Catalunya independent

Preguntat sobre el paper de l'Institut en una eventual Catalunya independent, el director de la institució s'ha mostrat convençut que continuaria fent el mateix paper però des de la conselleria d'Exteriors i no de la de Cultura, com actualment. Amb tot, ha constatat que si en algun aspecte Catalunya ja és independent és en el sector cultural. "És només amb llengua i cultura que anem a l'exterior i ja som independents", ha afirmat.

En aquest sentit, ha apostat perquè en la configuració d'un nou estat, el pressupost destinat a la cultura assoleixi l'1%, de manera que s'equiparés a altres països europeus. "La cultura hauria de tenir un pressupost digne", ha precisat.

Esdevenir un estat per "cuidar" la llengua

Finalment, Forcano ha constatat que no detecten cap reticència en l'estudi del català a les universitats del mon però, per contra, lamenta els reiterats "incompliments" de l'Estat en el compliment de la carta europea de les llengües minoritàries o regionals. "Malauradament, les intromissions en aquests compromisos ens fa veure que no cuida les llengües que confirmen l'Estat", ha especificat.

Així, entén que és només des de l'estructura d'un país que es pot cuidar una llengua. "No ens ha de sorprendre que si l'estat és un instrument per governar, controlar i disposar els mitjans duna llengua, n'hi hagi que busquin ser un estat", ha conclòs.